| Títol | Nits d’albades al barri |
| Data de publicació en Natzaretpèdia | Dimarts 21 de desembre de 2021 |
En 1983 ja es va celebrar una nit d’albades al barri (periòdic Natzaret, nn. 8 i 9, de 1983, pp. 3 i 1 respectivament) i un parell d’anys abans havia començat la Murga, grup de persones sòcies que tararejaven melodies populars amb les seues canyes amb un forat tapat amb paper de fumar fent turututú, i acompanyats per algunes guitarres. D’algunes d’eixes nits d’albades hem conservat àudios, imatges i altres materials que anirem publicant ací. Este material correspon als anys 1991 a 2000, quan la Setmana Cultural es tancava amb albades.
En la Setmana cultural se celebrava Sant Joan, amb la replega de fusta pel carrer, la crema de la foguera, la banda de música i la verbena.
Per què es van començar les nits d’albades
Fent les nits d’albades es volia recuperar este cant valencià (fet a partir de versos improvisats murmurats a l’oïda del cantaor o cantaora pel versaor), que en eixos anys no es feia quasi en cap lloc. Al llarg d’eixos anys les albadeses va anar recuperant en altres llocs i eixe va ser, en realitat, el motiu fonamental per a deixar de fer-les. L’associació sempre s’ha centrat en recuperar, en traure la faena endavant, i després es procura que els projectes s’independitzen i caminen assoles. Així que una vegada les albades es feien a molts llocs i podien considerar-se més o menys recuperades, es va passar a dedicar les energies a altres coses.
Els temes
Els temes de les albades eren reivindicatius i comunitaris: s’agraïa a persones del barri la seua participació en les diverses lluites que es duien al llarg de l’any i també a aquelles que feien un treball pel barri, que col·laboraven en les festes, etc. Quan estiguen penjades totes les albades voreu com apareixen freqüentment temes com l’educació, la salut, Arlesa, i altres reivindicacions sostingudes durant períodes més o menys llargs de temps. Solen anar acompanyades de l’agraïment a alguna persona o grup de persones que destacaven en eixa lluita concreta. Com s’acostuma a fer en l’associació, es tracta d’evitar els personalismes i fins i tot els agraïments personals estaven sempre centrats en aportacions col·lectives.
El recorregut
El recorregut no era el mateix exactament tots els anys, però hi havia moltes coses que es repetien, sobretot quan es tractava d’una reivindicació profundament lligada a un lloc concret del barri, com en el cas d’Arlesa. Algunes reivindicacions duraven molts anys i fins i tot continuen en l’actualitat. Cada any hi havia un encarregat/da que era qui pensava les parades i organitzava la nit, sempre en base a les reivindicacions més importants de l’any: “pararem ací per la fàbrica, ací pel Cuarter de la Guàrdia civil en què volem el Centre de Dia; ací per l’Educació pública…”, seguint eixa línia.
Per fer més lleugera la volteta pel barri, en cada parada es pactava amb col·laboradores i col·laboradors del veïnat i prenien alguna coseta (mistela, dolç…). Eixa participació es veu molt clarament en les programacions de les albades, en les que no falta un cant a Lola per les seues coques i xocolate, i també a Paco que solia donar la llenya de la foguera i a altres col·laboradors/res habituals. Les albades obrien amb un xicotet pregó i tancaven amb un breu acomiadament.
El cantaor, la cantaora, el versaor i el dolçainer
El versador solia ser Josep Bahilo, un home major que veiem en les fotos. També vingueren com a versaors en diferents moments Enric Gironés (dolçainer, però que va fer de versaor en les albades a les que vingué), un xic jove amb monyo i barba negres, i en alguna ocasió Josep Aparici, ‘Apa’ (de Godella), feu la funció de versaor quan Josep Bahilo no estava disponible. Els cantaors solien ser Josepa/ Pepa Blasco i Apa, o Apa assoles quan Josepa estava ja molt major. Durant uns quants anys vingué Josemi Sánchez, conegut dolçainer que en la darrera etapa d’Al Tall hi formà part del conjunt.
L’organització
Les nits d’albades s’organitzaven des de l’Associació, que era la promotora de la setmana cultural, però es feia sempre des d’una estructura oberta i en xarxa. Com s’ha explicat en relació a deixar de fer les albades, es volia que les coses es feren i en eixe sentit que les feren uns o altres no era especialment important.
L’Associació va començar, de fet, com un col·lectiu que anava casa per casa preguntant el veïnat què pensava de les coses que es volien canviar al barri: “volem fer açò, què vos sembla?…”. Així va nàixer l’associació i eixe esperit ha estat sempre. En les albades, com en tota la resta d’activitats que s’han promogut, es volia funcionar com un impuls i per això es convidava sempre a participar no només com a públic, sinó com a part de l’organització.
A continuació compartim material de la primera edició (1991); en este cas tenim de tot: fotos, àudio i guió. En altres casos voreu que la documentació no sempre és la mateixa.
LES ALBADES
1991: àudio, transcripció, fotos i guió
Àudio
Transcripció
… ellos,
Natzaret essència pura,
Natzaret essència pura.
Demanant una ovació
per la Junta de cultura
que viva la comissió.
Doble carinyosament,
doble carinyosament.
I al grup de dones tan templaes
que fan teatre al certamen,
peguem-los quatre palmaes.
—
[1] Es tracta de Xavier Richart que durant eixe curs havia donat classes de dolçaina al Centre de Música i Dansa Natzaret, en un intent de promoure la dolçaina però que no tingué èxit per falta d’alumnat.
Fotos
Damià Socías, Ramón Cornelio, Ángela Mena (primera treballadora social), Sió Planas (també treballadora social i prèvia a Ángela, però Sió estava com a directora i la treballadora social era Ángela). Tant Ángela com Sió eren del primer equip, que després es va ampliar. Estigué als locals de l’Associació fins que es va aconseguir el Centre. Ángela va començar d’estudiant fent les pràctiques i després la contractaren. Darrere d’ells està Josep Aparicio ‘Apa’ que feia de cantaor, i que ara està a Godella en el grup de Danses del Pouet, fa poc li feren allí un homenatge i ha tret un nou disc. El veurem en més fotos.
***
Ací veiem al grup productor, diguem, de les albades: Pepa/ Josepa Blasco (cantaora); Josep Bahilo (versaor); Ramón Arqués (membre de l’associació, imaginem que a la mà porta la guia de les albaes que cal dedicar) i ‘Apa’ (cantaor). Desplaçant-se entre una albada i altra. És bonic posar cara a les veus que conservem en àudio.
***
Una altra foto del grup, en este cas en mig d’una albada, possiblement en la plaça de l’església. La segona dona per l’esquerra és Anita, entre ella i Apa, vestida amb samarreta curta blava i amb la gravadora en la mà per enregistrar les albaes, tenim a ‘Peña’ (dona de Ramón), després estan ‘Apa’, Josep Bahilo, Pepa Blasco i més veïnat assistint a les albades.
Fem una xicoteta pausa per presentar un poc a Anita. És una de les fundadores de l’Associació i participava molt activament en la Setmana Cultural, fins al punt que es va fer platillera quan s’acabava de crear la banda. Molt poquet després d’iniciar-la havien de tocar una xaranga en la setmana cultural i Paco, que tocava els platillos, es va posar malalt. Anita es trobà a Damià preocupat perquè no trobaven una solució i es va oferir ella a tocar-los, encara que no ho havia fet mai. Tot i que no tenia cap experiència, tenia oït i es defenia bé, tan bé que sigué platillera fins que va faltar. Era un moment en què hi havia molt poques dones en percussió i la banda de Natzaret cridava molt l’atenció perquè n’eren moltes: Catalina amb el bombo, Anita amb els platillos i Maite amb la caixa, obrint sempre la banda.
***
Un altre detall de veïnat assistent. En este cas la foto segurament es faria perquè Ana Costa (amb el jersei blau) era una de les homenatjades en les albades. Normalment es feien fotos sobretot de cantaors, versaor i homenatjats. Ana Costa és metgessa, ara a punt de jubilar-se, i se li agraïa la seua dedicació i esforç per millorar la salut de les persones i del barri. De groc tenim a una veïna que va vindre al barri des de Canàries i reconeixem també als fills d’Ana.
***
El veïnat traslladant-se durant les albades. Ací estem al carrer Alt de la Mar. A la dreta veiem la que era la drogueria. Hi ha molta gent, les albaes van ser tot un esdeveniment social del barri. La dona que tenim en primer plànol és Lolín Torres, germana de Pepe Torres. Darrere d’ella tornem a veure a Cornelio.
***
Una altra foto del veïnat assistent. Tots molt contents en l’ambient festiu i veïnal.
*
Guió
El guió és una mena d’esquema que recull les albades que es volien fer eixe any, al que hem afegit comentaris explicant què motivava els homenatges.
1. Centre Cívic:
- Comissió de Cultura
- EPA
- Biblioteca –> Bernat
- Grup de dones
- Ángela
- Infància i joventut
2. C.P. Ausiàs March:
- Obres –> Arquitecte del barri (Jaume)
- Autobús?
3. Palmers
4. Joan Castaño – Per les seues contribucions al barri i a l’Associació.
5. Ramon Cornelio – Se li cantà pel tema del riu, perquè ell es va sumar a l’associació quan es denuncià al port perquè estava tot brut. A partir d’ahí es va sumar a l’associació i va estar actiu en ella. Era especialment interessant la seua presència perquè havia sigut encarregat en una empresa constructora i sabia molt del tema.
6. Loli i Manolo – Una parella que vivia en el barri, estaven molt implicats en l’assoc. En esta ocasió se’ls cantà perquè s’acaben de casar.
7. Centro Música i Paco Gómez – Paco fou el primer president oficial del Centre de Música, és a dir, el primer president des que el CMD deixà de dependre de l’Associació de VV.VV. El CMD es constituí com a organització independent en l’assemblea de l’assoc. del 19 de 1990, com a tancament del projecte per l’autonomia del CMD que havia iniciat l’A.VV.VV. D’esta assemblea isqué la primera junta directiva del CMD i el primer president, Francisco Gómez (periòdic Natzaret, n. 47, gener-febrer 1990, p. 1). Paco Gómez treballava també en una consignatària del port.
8. C.P. Vicent Hervás – Des de l’Escoleta atenien la xicalla i la defensa que feien de l’escola pública era: Escoleta de 0-3 anys i després al Vicent Hervás o a l’Ausiàs March, com una manera d’intentar que no hi haguera gueto. Ausiàs March (línia castellà) i Vicent Hervàs (línia valencià). Es procurava també que els alumnes amb dificultats no s’amuntegaren en un mateix col·legi.
- Pati – Estaven el col·legi, la carretera i el pati. Calia creuar la carretera per passar del col·le al pati. La lluita global era enderrocar les Casetes de Paper i fer un pati per a l’escola i la línia en valencià. També es volia aconseguir que els professors es quedaren, és a dir, que deixaren de canviar cada any.
- A.P.A. – es cantava a l’A.P.A també. A la gent que portava als seus fills.
- Maite i professors
- Mestres –>Línia en Valencià
9. Povinet (la cooperativa de neteja) – Povinet encara existeix i va nàixer al barri a partir d’un grup de gent que va coincidir en l’associació, encara que no va estar directament impulsada per esta. Es va crear com a alternativa per a oferir feina a persones que estaven treballant en la neteja d’hospitals, en cases, per a un grup de persones que havien acomiadat (especialment de l’Hospital Clínic) i que decidiren muntar una cooperativa. Era gent militant que volia que s’isquera de l’aïllament laboral del personal de neteja: un estava treballant en un banc, un altre en un cine per la nit, etc., i van fer el que ara seria un sindicat. Van començar fent polits, vitrificats i neteja, d’ahí el seu nom Po-Vi-Net. La cooperativa ha anat creixent i més tard es va crear la cooperativa de Serveis Sercoval, centrada en serveis d’ajuda a domicili, residències… Les dos continuen funcionant en l’actualitat.
10. Filo – Una dona molt lluitadora, tenia un bar, va ser presidenta de l’associació, fou qui va fer d’alcaldessa quan s’inaugurà el CEAM (apareix en fotos). Era un reconeixement per la seua valentia; tenia un bar que se dia l’Horriu (era asturiana). A més de ser molt treballadora també trobava el temps per a, per exemple, escriure poesia —compartirem alguns poemes més endavant, dins del llibres de poesia de dones que ha editat l’Associació.
11. Quiosc d’Amparo 1×2 (“1×2” perquè tenia quinieles) – Amparo és una dona que tenia un quiosc enfront del centre juvenil i que també destacava per ser treballadora i valenta.
12. Centre Cívic: – reivindicacions:
- Centre de dia
- Lola – Per les coques i el xocolate que aportava a les festes
- Miquel Costa –> periòdic – Era qui feia la maquetació del periòdic Natzaret quan tot és feia manualment retallant les galerades de text imprès en paper i apegant-les sobre la plantilla de la maqueta…
- Associació de veïns
Transcripció (1991)
… ellos,
Natzaret essència pura,
Natzaret essència pura.
Demanant una ovació
per la Junta de cultura
que viva la comissió.
Doble carinyosament,
doble carinyosament.
I al grup de dones tan templaes
que fan teatre al certamen,
peguem-los quatre palmaes.
[aplaudiments]
La salut en veritat
la salut en veritat.
Per a fer algo especial
a Ángela li hem cantat
que se n’ix de lo normal.
[aplaudiments]
[tall]
En lo cor emocionat
li dedique ara que puc
li dedique ara que puc.
En gràcia i solemnitat
a la directora de la salut.
Anabel s’ho ha guanyat.
Ja sea lo misme el carrer
han fet esta basonora
han fet esta basonora.
Cantant-li com deu de ser
a Ana, la directora,
i a l’equip de cor sencer.
[tall?]
Poc a poc vaig desxifrant
este bonico paisatge
este bonico paisatge.
I als pares felicitant
per a vore este col·lege
que poc a poc se va acabant.
[aplaudiments]
[inintel·ligible] del pensament
a Vicent ara que hem vist [?]
a Vicent ara que hem vist [?].
Que la ditxa li vaja en augment
perquè eres gran fester de Crist
i un ben parit president.
[tall]
Del cor m’ix lo millor
al parar-me en el carrer
al parar-me en el carrer.
Són de vi… cara a [?] Ramon,
un ben parit tresorer
honrat i treballador.
I a Ramon li han cantat
perquè ho sàpia tota Espanya
perquè ho sàpia tota Espanya.
I en gran gust li hem dedicat
a la dona que li acompanya
que ho té merescut i guanyat.
Des que empenyo van ficant
i d’això estan convençuts
i d’això estan convençuts.
I un visca els hagen donat
i a tota tota eixa joventut
que els cartells van apegar.
[aplaudiment molt fort]
[tall]
Li rendim màxim honor
com costum tradicional
com costum tradicional.
Perquè és algo superior
senyor Castaño que es veu va
per a gran historiaor.
[aplaudiment gran]
Senyores, molta atenció
i està vist i demostrat
i està vist i demostrat.
Mos han eixit al balcó
Castaño enamorat
de la dona Assumpció.
[tall]
Cante en el cor en la mà
i ben clar crec que m’explique
i ben clar crec que m’explique.
Me referisc a un veterà
de l’associació, Enrique,
ben parit i valencià.
Diu rimant el versaor
en el típic cant regional
en el típic cant regional.
Que cantant li fem honor
a don Màxim que bé ho va
il·lustre senyor retor.
Com no podia faltar
en carinyo i molt de tento
en carinyo i molt de tento.
I a Cáritas saludar
que és grup de joventut flament
i li agrà col·laborar.
[tall]
Perquè són bons valencians
hui seran tots testimoni
hui seran tots testimoni.
I hasta el cel alcem les mans
per a Manolo i Loli
des de hui són novençans.
[aplaudiment gran]
Eixe bes que s’heu donat
Loli te veig de cinqueta
Loli te veig de cinqueta.
[risses]
I Manolo ben prepara’t
mos fareu xiquet i xiqueta
que crec que encà teniu edat.
[risses i aplaudiments]
En carinyo atentament
la lletra salasera, discreta
la lletra salasera, discreta.
I ací davant de la gent
se farem una copeta
celebrant el casament.
[tall]
Cantem a un bon element
a gust per passar el rato
a gust per passar el rato.
I és la mar d’intel·ligent
tot ho mereixes tu Paco
de danses i música president.
[aplaudiments]
Al que m’ensenyó a cantar
la veritat dita siga
la veritat dita siga.
I no me canse de saludar
a la Junta directiva
que és digna de respetar.
Tinc ganes de fer saber
i espere que me conteste
i espere que me conteste.
I en la dolçaina Xavier[1]
ben parit perquè és bon mestre
per a músic i dolçainer.
[aplaudiments]
Sol entrar-me tremolor
sempre que te senc tocar
sempre que te senc tocar.
Te rendim màxim honor
la dolçaina fent sonar
de tots tu eres el millor.
A Xavier li hem cantat
però faltava un detall
però faltava un detall.
I ademés és veritat
Josemi no ha fallat mai
i ben clar ho has demostrat.
[tall]
Un brindis per al millor
en la mà porte la dote
en la mà porte el gotet.
Faenes en gran sabor
i en gran gust toca el tabalet
perquè és un gran mataor.
De diac no podia passar
perquè és just i necessari
perquè és just i necessari
[inintel·ligible]
[Canvi a CARA B de la cinta]
Montagut resa en la paret
en paraules molt discretes
en paraules molt discretes.
[inintel·ligible] direu
s’han borrat pues les casetes
i tenim el EGB.
Crec que dudes no n’hi hauran
i en dir-ho jo no repare
i en dir-ho jo no repare.
Des que ací hi ha un pati gran
gràcies a l’esforç dels pares
que els xiquets disfrutaran.
Jo dedique en veritat
rendint-li els màxims honors
rendint-los màxims honors.
Per l’esforç realitzat
i alabem als professors
que ben clar ho han demostrat.
Jo estaria hasta demà
ara que hem escomençat
ara que hem escomençat.
I amb l’estructura ben plantà
que els professors han brindat
ensenyant el valencià.
Perquè sóc bon valencià
de versos la vaig colmant
de versos la vaig colmant.
Del Grau a sentir-nos s’ha vingut ja
Luisa en el teu sant,
eres bonica i ben plantà.
M’han donat el bon sabor
en carinyo i tot estil
en carinyo i tot estil.
Una sorpresa en llavor
és per al col·lege infantil
ací davant de la foscor.
Els cantem atentament
sense mentires ni engany
sense mentires ni engany.
A l’associació Povinet
que doneu tant de treball
noble i carinyosament.
Un visca molt ben donat
en dir-ho tot bé me dones
en dir-ho tot bé me dones.
I un altre per caritat
alabant a estes persones
per l’esforç realitzat.
Com costum tradicional
i en motiu de cumpliment
i en motiu de cumpliment.
—
[1] Es tracta de Xavier Richart que durant eixe curs havia donat classes de dolçaina al Centre de Música i Dansa Natzaret, en un intent de promoure la dolçaina però que no tingué èxit per falta d’alumnat.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!