Natzaret amb el llapis de Rafael Monleón i Torres: dibuixos de l’ermita i la platja (1864)

L’estiu de 1864 el jove artista i pilot naval valencià Rafael Monleón i Torres (València, 1843 – Madrid, 24 de novembre de 1900) dibuixava l’ermita de Natzaret i la nostra platja. L’arxiu digital de la Biblioteca Nacional (BNE) conserva quatre dibuixos interessants per al barri. Els compartim ací acompanyats de les seues fitxes i enllaços a la BNE i de una xicoteta biografia de l’autor. La publicació segueix la següent estructura:

Dibuixos de l’ermita de Natzaret
Dibuix del naufragi d’un vaixell en la platja de Natzaret
Sobre l’autor

Dibuixos de l’ermita de Natzaret

Els tres primers són dibuixos de l’ermita que ens donen una imatge completa d’ella i poc freqüent. La veiem dels dos costats, amb tot tipus de detalls. Quan feu els dos primers dibuixos, Rafael Monleón tenia uns 21 anys. El tercer no està datat, l’acabat és molt diferent, però potser és només una qüestió de temps: els dos primers són dibuixos més en detall mentre que el tercer pareix més bé un apunt ràpid (com indiquen en la BNE), en què l’autor podria estar simplement prenent informació general per a un possible dibuix posterior, o pel plaer de dibuixar.

En la seua entrevista, Vicente Adelantado ens va descriure l’ermita i ens parlà precisament del rellom de formigó que la protegia de la mar:

Vicente.- Perquè ací els dumenges venia… perquè ací en hivern poc però en estiu açò era un hormiguero de gent. Totes les cases que n’hi haven per ahí, l’acera ampla que diem hui, el paseo, eren cases de senyoritos que venien a la platja. I l’ermita que hi hava, l’iglesieta esta, raere, al cul diríem, n’hi hava com d’ací ahí tota una muntanya de pedra. De pedra amb portland, perquè les oles del mar pegaven ahí. Xico, sí!

Arribava tant a dins?!

Vicente.-En sus tiempos. Però el muro ixe s’aguantava.

Recomanem també llegir el text de Castaño La Ermita de Nazaret (Natzaret, 33 y 34), on descriu com estava decorat el seu interior.

Els dos primers estaven catalogats a la BNE com “Nazaret”. El tercer estava titulat “[Pueblo con hermita]”, un títol descriptiu segurament assignat en la catalogació. Este últim l’hem trobat fent servir el catàleg de l’autor creat per Fernando González de Canales López-Obrero, de l’Instituto de Historia y Cultura Naval, que també té un extens text biogràfic i d’obra sobre Rafael Monleón.

***

En este primer dibuix veiem la façana nord de l’ermita en primer pla. El primer que crida l’atenció és vore que la mar arribava a tocar l’ermita i vore com era realment eixa muntanya de pedra de què ens parlava Vicente Adelantado. Es veuen també un parell de barques de pesca i la primera línia de cases del que hui seria el carrer Major.

Fitxa simplificada del dibuix 1 en la BNE

***

En este segon dibuix tenim la façana sud de l’ermita, amb dos finestretes. De nou el molló de pedra a manera de contrafort, que protegia l’ermita de la mar, i una altra barca de pesca. Els dos dibuixos tenen un paper semblant, fins i tot estan muntats sobre una cartolina del mateix color.

Fitxa simplificada del dibuix 2 en la BNE

***

Este tercer dibuix, com dèiem abans, pareix un apunt més ràpid, així i tot demostra una gran habilitat tècnica. Ací el lleuger canvi de perspectiva ens tapa el contrafort de darrere, però ens mostra la façana principal (l’oest), amb l’espadanya i la creu. Quasi davant de l’ermita hi ha un grup de persones, potser reparant una barca o fent alguna altra cosa amb ella. Es veuen també les dos finestretes que ens han ajudat a confirmar que este dibuix és de la nostra ermita, tot i no tindre cap referència directa escrita per l’autor. La casa que es veu apuntalada a la dreta podria ser la que es veia a l’esquerra en el dibuix anterior, però només podem especular.

El segell en blau estampat a la dreta de la imatge diu “Test Mentaria de Rafael Monleón 1900”, i és el que tenen quasi tots els dibuixos de Rafael Monleón que es conserven a la BNE. La seua obra es va donar a diferents institucions, i en tenen col·lecció, per exemple, els Cercles del Belles Arts de Madrid i de València. A més de col·leccions particulars o la gran col·lecció de la BNE de la que formen part estos dibuixos.

Fitxa simplificada del dibuix 3 en la BNE

Dibuix del naufragi d’un vaixell en la platja de Natzaret

Este dibuix no mostra de manera directa el barri, però sí que és un exemple de la seua vida pesquera. Rafael Monleón dibuixa el naufragi d’un vaixell, un motiu que serà fonamental en la seua carrera artística.

Fitxa simplificada del dibuixos 3 i 4 en la BNE

***

Sobre l’autor

Rafael Monleón i Torres (València, diumenge 1 d’octubre de 1943 – Madrid, dissabte 24 de novembre de 1900) fou un artista polifacètic que pintava, feia maquetes, dissenyava, feia ceràmica i gravat, i que simultàniament era arqueòleg, historiador i pilot naval. Nasqué al carrer Calatrava de València l’1 d’octubre de 1843, en una família benestant de cinc fills. Son pare era l’arquitecte Sebastià Monleon Estellés, professor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València); i, com sol passar en estos casos, a sa mare no se l’esmenta enlloc.

La seua obra és un bon exemple de combinació de dos passions: per la mar i per la pintura. Estudià en l’Escola Nàutica de València i en la Real Acadèmia de Belles Arts. Un poc abans de realitzar estos dibuixos (datats entre 1864 i 1868) havia fet una pausa als estudis per anar com a pilot naval pel Mar del Nord, recorrent Anglaterra, Escòcia, Alemanya, Països Baixos i França; coneixent les marines d’altres artistes europeus. Reprengué els estudis a València fins que en 1863 es trasllada a Madrid. Tot i viure a Madrid, a l’estiu solia tornar a València i en eixe primer estiu vivint fora fou quan feu els dos primers dibuixos que incloem ací.

Dedicà la seua vida a dibuixar i pintar diferents tipus de vaixells, batalles, naufragis, paisatges de costa i esdeveniments relacionats amb la mar. Il·lustrà llibres i fou corresponsal de diaris. Entre la seua obra està l’ambiciosa Historia gráfica de la construcción naval bajo su aspecto artístico, col·lecció d’aquarel·les en la que treballà fins al final de la seua vida. Morí a Madrid el dissabte el 24 de novembre de 1900, als 57 anys.