“Natzaret entre la mar i l’horta (dels orígens fins 1936)”, Ramon Arqués i Antonio Sanchis

En 2019 l’Associació va publicar Natzaret entre la mar i l’horta (dels orígens fins 1936) de Ramon Arqués i Antonio Sanchis. En esta publicació compartim el llibre complet en PDF (també podeu comprar la versió en paper al local de l’Associació) perquè pogueu gaudir la ingent investigació que van fer els seus autors. És un treball necessari, que ve a omplir un buit en la història del nostre barri i que abasta tanta quantitat i diversitat de temes que de segur hi haurà algun que cride l’atenció de cada persona. Un llibre per a tindre en la tauleta de nit.

El treball de Ramon Arqués i de Toni Sanchis és tan rigorós i complet que no paga la pena escriure una nova introducció ací. La que van escriure ells, unida a l’exhaustiu índex, és perfecta per a explicar en detall què es pot trobar al llibre, com s’ha fet i, sobretot, quina és la funció que acompleix dins dels treball de recuperació de la història del barri que des de fa dècades es fa a l’Associació.

Cal destacar ací que, entre altres interessants novetats, el llibre aporta la informació detallada extreta directament dels documents de l’AMV (Arxiu Municipal de València) on es troben dos projectes relacions amb la construcció del llatzeret que fins hui inèdits i que podeu consultar i descarregar transcrits un poquet més avall El primer és el projecte de construcció de les parets i el segon és el de la construcció de les quatre primeres naus. Tan sols se’n dóna notícia pel mateix autor (Ramon Arqués) en l’article “El llatzeret de València (1720-1748)” publicat en Juan Carlos Colomer – Josep Sorribes (Coordinadors). Valencià, 1808-2015. La història continua… Primer volum. Balandra edicions, València 2016; llibre que arreplega els treballs presentats al 2n Congrés d’història de la ciutat de València celebrat en 2015. Igualment és de destacar la informació de primera mà sobre la formació del poblat de Natzaret, publicada també en la mateixa obra per Antoni Sanchis en l’article “La formación del moderno Natzaret”.

Compartim el document en PDF i la documentació de l’AMV. Com sempre, hem habilitat la búsqueda de text dins dels PDFs, així que podeu fer búsquedes (mòbil: utilitzant l’opció buscar; PC-Windows: fent clic en Control+F; Mac: clic en Comand+F). Si teniu qualsevol dubte, suggerència o problema per a accedir al llibre podeu escriure un comentari o contactar-nos per correu: natzaretpedia@gmail.com.

Els documents consultats a l’AMV en un primer moment anaven a formar part del llibre en forma d’annexe documental, però no hi van poder incloure’s per qüestions d’espai. Ací podem compartir-los i pensem que és una aportació important a la història del barri. Poden descarregar-se a continuació i han estat consultats, transcrits i revisats per Ramon Arqués.

1. Capítols dedicats a la construcció de les parets del llatzeret, Protocols d’Escriptures Ajunt. de València, any 1721 (AMV, V 3, fol 907-908).
2. Capítols dedicats a la construcció de les quatre primeres barraques del llatzeret, Protocols d’Escriptures Ajunt. de València, any 1721 (AHMV, V 3, fol 914 – 917 b).

En els documents no figuren els mesos exactes, però Ramon Arqués ens aclareix que segurament el document de les parets està escrit entre maig i juny de 1721 i el de les quatre cases entre juny i juliol, ja que inicialment es pensaven fer barraques tradicionals però finalment es decidí de fer cases-barraques de material perquè foren més segures. En la transcripció s’ha respectat l’escriptura de l’època i s’ha corregit només la separació de les paraules per facilitar la lectura. Per últim, cal tenir en compte que el complex del llatzeret era més ample: ací faltarien encara els pous, les cases exteriors per als guardes i comissaris així com l’estable… Estem davant de documents fonamentals, que donen una gran base documental al llibre, i que abans no havien estat consultats directament. Una veritable fita en la investigació sobre la història del barri.

ÍNDEX D’ESTA PUBLICACIÓ

Índex del llibre

Introducció del llibre [p. 9]

Índex del llibre

AGRAÏMENTS [p. 5]
ABREVIATURES [6]
PRÒLEG [7]
INTRODUCCIÓ [9]

CAPÍTULO 1.- NATZARET, UNA TIERRA PARA CONQUISTAR: Sobre el origen remoto de Natzaret. Un espacio indeciso.- Origen de La Punta.- Jaume I. Algunos detalles de la conquista.- El Repartiment en Russafa, cerca de un desdibujado Natzaret.- La Punta, en medio de la marjal.- L’Almoina d’En Conesa.- Pleito sobre las tierras extremales en un pergamino de la Catedral.- La peste negra de 1348. Repoblación y medidas protectoras.- Después de la peste, nuevas tierras para nuevas gentes.- La acequia d’En Fluvià.- De la tercera mortandad a la recuperación.- La gran obra de desecación de las marjales.- Recurso a más altas esferas.- Concordia o Privilegio de Pedro el Ceremonioso.- Hacia la culminación del proceso. De La Punta a Aviñón.- Escaramuzas de los piratas.- Sigue el acondicionamiento de la marjal [11]

CAPÍTULO 2.- NATZARET, ENTRE EL GRAU Y LA ALBUFERA: Natzaret, en el área de influencia de la Albufera.- Valores paisajísticos y prácticos de la Albufera.- Pescadores de la Albufera y pescadores de la mar.- La pesca.- Costumbres.- Utilidad de la vegetación en la dehesa.- En contacto con la ley.- El Barrio de Pescadores en la ciudad.- La vida religiosa de los pescadores. La Virgen de la Bona Via.- La decadencia del barrio.- El Hospital d’En Bou [31]

CAPÍTULO 3.- LA PESTA DE MARSELLA I EL LLATZERET DEL BOLMAJOR: La sanitat i els llatzerets fins al segle XVIII.- 1720: Es declara la pesta a Marsella.- Reacció de l’Estat espanyol. Actuacions al Regne i ciutat de València.- Diferents aspectes del procés preventiu- Construcció d’un llatzeret a la partida del Bolmajor: Antecedents immediats; Un llatzeret en condicions; Parets del clos del llatzeret; Cases del llatzeret; Camí del llatzeret; Casa per als guardes i tres pous; Estable [45]

CAPÍTULO 4.- DE LLATZERET A NATZARET: Reparacions del camí del Llatzeret al llarg del temps.- El recorregut del Camí del llatzeret: Arbres de Salvat; Molí de la Misericòrdia; Barquers; Escola Pràctica d’Artilleria a Natzaret; Poblat de Natzaret; Ermita de Natzaret.- EI camí vell de Natzaret i les sèquies.- Reparacions del llatzeret, necessitat d’una ampliació i demanda de trasllat [69]

CAPÍTULO 5.- DESARROLLO DEL POBLADO DE NATZARET: El pionero José Fuster Muñoz.- Ocupación con un desorden controlado: espacio libre, pero con dueño.- El maestro cordonero Agustín Soler entra en conflicto con Fuster.- El mecanismo para otorgar permisos.- La Real Cédula de 13 de abril de 1783.- El bando de Carlos IV, en 1789.- Nuevos habitantes. Acoplamiento a codazos.- Riada de 1776.- Detalles urbanísticos.- La ermita de la Virgen de los Desamparados.- En busca de una urbanización sensata.- Propiedades del Clero en Natzaret.- Tribunal del Consulado.- El comercio y el corso [91]

CAPÍTULO 6.- DE LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA AL FIN DEL LAZARETO: La guerra de la Independencia: Primer sitio; Segundo sitio; Acondicionamiento del camino de Natzaret; Prisioneros franceses en el lazareto; Tercer sitio; La postguerra.- Cayetano Ripoll, maestro en La Punta y víctima de la Inquisición.- Natzaret al borde de su desaparición. Derribo del lazareto.- Los nombres de Natzaret [125]

CAPÍTULO 7.- EPIDEMIAS: DE LA FIEBRE AMARILLA AL CÓLERA MORBO: La fiebre amarilla.- El cólera de 1854.- El cólera de 1855.- El cólera de 1865.- Fiebre amarilla y paludismo.- Cólera de 1885: Oposición a la vacuna de Ferrán; Fumigaciones, desinfecciones y láudano; Medidas de higiene en perspectiva de futuro; Estadísticas y alguna conclusión.- El cólera de 1890 [155]

CAPÍTULO 8.- EL CANAL DE L’ALBUFERA: Antecedentes.- El proyecto de Pablo Atsara.- Inauguración en Sueca.- La Vicalvarada.- El proyecto se vuelve insostenible. Entre el entusiasmo y la depresión.- Nuevos temporales y riadas se ceban sobre Natzaret.- Se subastan los terrenos del Canal.- Luís Medina Palop y familia: el barrio de Cocoteros [173]

CAPÍTULO 9.- EL CARRER DE LA PILOTA. UNA BONICA HISTÒRIA: Incendi de 25 barraques.- Iniciatives d’ajuda als damnificats.- Reedificació de les vivendes. El carrer dels cremats o de la Pilota.- Les primeres escoles de Natzaret.- Bernabé García, estiuejant a Natzaret: Darrer comandant de la Companyia de Fusellers del Regne de València; Pep de l’Horta segons Bernabé García [191]

CAPÍTULO 10.- EL QUARTER, EL CAMÍ NOU I EL PONT DE FERRO: El quarter de carrabiners.- Construcció del camí nou de Natzaret.- El pont de ferro o pont vell de Natzaret [207]

CAPÍTULO 11.- EL ATRACTIVO DE NATZARET: Una urbanización incipiente.- Primeros retratos de pintores y poetas.- La burguesía, los artistas, Llorente, Blasco…- La promiscuación.- Mimar el paisaje.- Las barracas de baño.- Algunos personajes relacionados con Natzaret: Los marqueses de San Joaquín y Pastor; Juana Condesa Lluch; La familia Sancho [221]

CAPÍTULO 12.- EL TURIA, ENEMIGO DEL PUERTO Y EL MALECÓN, ENEMIGO DE NATZARET: El puerto que pudo ser y no fue. El malecón y Natzaret.- Más propuestas sobre el malecón.- La riada de Todos los Santos.- Completando el tema del malecón [239]

CAPÍTULO 13.- NATZARET I EL FERROCARRIL: Introducció del ferrocarril a Espanya i al País Valencià.- El projecte del ferrocarril Natzaret-Cullera.- Projectes de tramvia València-Natzaret.- El Trenet València-Natzaret.- L’Estacioneta [257]

CAPÍTULO 14.- L’ESGLÉSIA DE LA PUNTA. LES FESTES I LES BANDES DE MUSICA: L’ermita i la nova església de La Punta.- Les festes patronals de Natzaret.- La Banda de La Punta i La Primitiva de Natzaret [271]

CAPÍTULO 15.- LA PLAYA DE NATZARET, ESCENARIO CON MUCHAS BAMBALINAS: La aviación levanta el vuelo en Natzaret.- Un hidroavión italiano capota en la playa de Natzaret.- Astilleros en la playa de Natzaret.- Los Illueca.- El Pósito de pescadores.- Seda en Natzaret.- Unión Naval de Levante.- José Casanova Dalfó y el Club Náutico de Natzaret.- El fútbol y otros deportes [287]

CAPÍTULO 16.- EL PARC DE NATZARET I EL MALAURAT PASSEIG MARÍTIM [309]

CAPÍTULO 17.- LA MUTUALITAT OBRERA DE TRAMVIES I EL BARRI DE TRAMVIARIS: Context del moviment obrer i el sindicat de tramviaris.- La Mutualitat i els seus projectes de cases barates. EI Barri de Tramviaris.- Tres insignes tramviaris [321]

CAPÍTULO 18.- AÑOS DE ESPERANZA Y FRUSTRACIÓN. LA REPÚBLICA: Antecedentes convulsos. Asociacionismo político en Natzaret.- Agua potable en Natzaret.- La extracción de arena.- El Mercado y la venta ambulante.- El alumbrado eléctrico.- Otros equipamientos.- La ilusión republicana en la primavera de 1931.- El campo educativo: Principios difíciles; El colegio de las terciarias capuchinas; La escuela República.- El puente de Astilleros.- Defensa de las playas de Natzaret, La Punta y Pinedo [343]

Introducció del llibre [p. 9]

En la majoria dels ciutadans de València -si n’exceptuem xicotets reductes del moviment veïnal o d’alguns sectors combatius i progressistes- el nom de Natzaret sura sobre un imaginari plagat de flashos negatius de caire social: sobretot els records dels anys durs de l’heroïna campant pels carrers del barri, alguns esdeveniments lamentables ventilats pels mitjans de comunicació, etc… transmetien el missatge que Natzaret no era un barri desitjable ni aconsellable.

També el propi veïnat, influït pel progressiu deteriorament del barri després de la guerra de 1936-39, anà limitant la seua consciència històrica a la referència tòpica al llatzeret que hi fou creat a inici de la tercera dècada del segle XVIII, així com al record de la bella platja perduda i la mateixa imatge mostrada pels mitjans. Tot plegat, d’un fort caire negatiu. Poques coses més, llevat de vagues i bucòlics records sobre l’ermita, l’estacioneta, les festes del barri de tramviaris… En definitiva, una memòria poc gratificant.

D’una altra banda, poca cosa hi havia escrita sobre Natzaret, tot i que durant les darreres dècades la dinàmica de l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret ha propiciat estudis sobre l’estat i les necessitats de la població així com l’acostament cada vegada més intens de les universitats valencianes al nostre barri. Tanmateix en l’àmbit estrictament històric tan sols comptàvem amb minsos records plasmats en la revista Natzaret ahir, avui, demà (1981), alguns apartats del llibre Barri de Natzaret. Propostes 92 (1992) o articles publicats en el periòdic Natzaret (1982- 2000) i l’aproximació més consistent del llibre de Joan Castaño Nazaret y sus calles (1995) d’excepcional acollida per part del veïnat.

Per tant, des de tots dos punts de vista feia falta omplir el buit d’un relat històric que poguera aportar a la historiografia local noves dades sobre Natzaret tot recuperant-ne la bona imatge que es mereix, i al mateix temps estimular la curiositat i l’autoestima del veïnat, tan necessària per a suscitar i enfortir el seu protagonisme en l’acció social transformadora del barri. En aquest sentit els autors creiem que -més enllà de les limitacions pròpies d’una obra de caràcter general sobre Natzaret- amb aquesta publicació hem cobert aquell buit, que serà molt útil per a la història local i farà gaudir el veïnat.

Pel que fa al títol del llibre Natzaret, entre la mar i l’horta (dels orígens fins 1936) volíem manifestar dos aspectes. Per un costat delimitar el nostre estudi a un primer i ample període que comprèn tant el que podríem anomenar la prehistòria de Natzaret com la seua configuració com un poblat efectivament limitat pel mar i per l’horta. Deixem, així, per més endavant la descripció d’un segon període que arrancaria amb el brusc trencament de la guerra de 1936-39 en què el poblat evoluciona progressivament cap a una barriada absolutament urbana, amb una horta amenaçada i una platja més contaminada fins al naixement, en els anys 70, del moviment veïnal reivindicatiu que ens ha dut fins avui sense poder evitar de veure com definitivament es perdia una cosa i l’altra.

Per un altre costat, hem de tenir present que antigament el poblat era administrat des de Russafa sovint a través d’un responsable del conjunt de La Punta i Natzaret. Cal afegir la indefinició pràcticament fins al segle XX dels termes de la Punta i de Natzaret. I encara més, fins al començament del passat segle eclesiàsticament els dos poblats romanien units sota la parròquia de Sant Valero, i de 1902-1941 sota la de La Punta. A més a més -probablement degut a les successives circumstancies que han malmès aquesta partida-, bona part del veïnat de La Punta s’anà traslladant a Natzaret. Per això, tot i tenir present que La Punta es mereix un estudi molt més específic, profund, precís i extens que no podia tenir cabuda en aquest llibre, tampoc podíem defugir el tractament de l’antic terme de La Punta en relació a Natzaret, i oferir també alguns retalls de la història posterior d’aquest poblat a més d’aquells que afecten als dos poblats per igual. Per tant estem segurs que el veïnat procedent de La Punta així com el que encara hi viu podrà gaudir també amb la lectura de les pàgines que segueixen, i provocarà riques matisacions i suggerències que seran vitals per a aprofundir en el seu estudi.

El present treball, a cavall entre la divulgació i la investigació, se suporta en la recerca, més o menys profunda segons els capítols. Alguns han requerit el capbussament en els arxius històrics Municipal, del Regne o de la Catedral; d’altres en canvi han sorgit de la intensa recerca en les hemeroteques. Tanmateix, donada l’extensió temporal que abasta, evidentment no l’esgota ni de bon tros. Això fa que reste obert a noves investigacions que puguen precisar-ne les dades que oferim o presentar-ne de noves.

Encara una última consideració: malgrat que moltes persones poden no estar preparades per a una lectura en valencià, des del començament tinguérem clar que no havíem de resignar-nos a escriure el llibre en castellà sinó col·laborar en la normalització de l’idioma característic del nostre país. Finalment optàrem per alternar les dues llengües, de tal manera que bàsicament Antoni Sanchis és responsable dels capítols escrits en castellà i Ramon Arqués dels escrits en valencià, encara que sovint enriquits per l’intercanvi de les respectives aportacions.

Ramon Arqués Grau i Antoni Sanchis Pallarès