| Títol | “Abans del Jardí”, L’ETNO 2023 |
| Responsable | L’ETNO: Museu d’Etnologia de València |
| Crèdits complets (visibles en les últimes pàgines de la publicació) | Edita: Ajuntament de València, OAM Parcs, Jardins i Biodiversitat Urbana; Comissariat i textos: Pau Monteagudo. L’ETNO; Coordinació Ajuntament de València: David Estal Yolanda Prats Josep Tamarit; Col·laboradors projecte expositiu: Jorge Cruz Iván Portugués; Disseny expositiu: Manel Flor; Disseny gràfic i maquetació publicació: Josep Martínez Peris; Impressió: Lestudio
Documentació: Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de València (AGFDV) Arxiu Fotogràfic de L’ETNO; Arxiu Confederación Hidrogràfica del Júcar (CHJ); Arxiu de la Catedral. Fons Olaechea; Arxiu Històric Municipal Arxiu Luis B. Lluch Garín Arxiu J. Penalba; Arxiu Josep Vicent Rodríguez Arxiu Luis Vidal; Arxiu Huguet; Col·lecció Tívoli; Taller d’Història Local de Godella Biblioteca Valenciana; Col·lecció Antonia Chapa (Xelva); Associació veïnal de Natzaret; Fotografies vernacles anònimes trobades. *Projecte cultural i educatiu sense ànim de lucre. L’organització ha tractat de localitzar a totes les persones implicades amb drets d’imatge vigents. |
| Data de publicació en Natzaretpèdia | Dimarts 10 d’octubre de 2023 |
| Descàrrega |
Amb motiu dels 35 anys de la transformació en jardí [d’una part de] l’antic llit del riu Túria, l’ETNO –Museu Valencià d’Etnologia– organitzà una exposició a la zona d’exposicions a l’aire lliure del riu, a l’altura de Campanar. Ara compartim el catàleg d’aquella exposició perquè es puga llegir esta “aproximació etnogràfica a les relaciones entre la ciutat i el seu riu”, en paraules de l’ETNO.
També amb motiu de l’aniversari del riu, aprofitem per a deixar constància una vegada més dels [més de] 35 anys que portem reclamant el nostre dret a respirar aire net. De nou i fins que siga una realitat: El llit del Túria és nostre i el volem net, verd i obert a la mar!
Presentació de l’exposició a la web de l’ETNO:
“Els Jardins del Túria són un espai d’indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.
La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.
Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.
La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.
València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.”
Font: https://letno.dival.es/ca/actividad/premsa/abans-del-jardi
Índex
- Abans del jardí
- Viure al riu
- Viure del riu
- Viure el riu
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!