Biografia i bibliografia de Joan Castaño Caparrós (Bera 20/10/1914 – Natzaret 18/02/2002)

Compartim la biografia del nostre estimat amic i veí Joan Castaño que va escriure Ramon Arqués. A més aprofitem este espai per començar un llistat de textos publicats a Natzaretpèdia, així podreu accedir-hi més fàcilment. Castaño tenia un coneixement quasi enciclopèdic del barri i la combinació dels seus textos i el seu arxiu és un llegat d’incalculable valor.

BIOGRAFIA DE JOAN CASTAÑO CAPARRÓS (Bera 20/10/1914 – Natzaret 18/02/2002)[1]

Joan Castaño Caparrós[2] –fill de Pedro Castaño Martínez i Antonia Caparrós López- va nàixer en Bera (Vera del Bidasoa – Navarra) el 19 d’octubre de 1914, essent batejat el dia següent en la parròquia de San Esteban d’aquesta població. Quan Joan tenia dos anys, son pare, que era carrabiner, va ser traslladat a la Comandància de València i destinat al Mareny Blau. Va viure algun temps en el Canyamelar i després en Cantarranas fins que al març de 1928 es van traslladar definitivament a Natzaret. Als 14 anys va haver d’abandonar els estudis primaris per a posar-se a treballar en un taller de vidrieres artístiques en el Grau. Als 19 anys en 1933 es va allistar en la Marina i va ser destinat a Cartagena en l’Hospital Militar on exercí de carter. Allí també el va sorprendre la guerra civil. A l’abril de 1939, acabada la guerra, va viure les seues negres conseqüències: primer amb vuit dies en el camp de concentració de Sot de Ferrer (Castelló), després ja a Natzaret sancionat per sis mesos en la seua empresa “La Veneciana”; també son pare, en tant que carrabiner de la República, va ser tancat en la presó durant alguns anys, per la qual cosa Joan Castaño va haver de fer-se càrrec de sa mare i dues germanes fins al retorn del seu pare beneficiat per l’indult decretat per Franco el 9 d’octubre de 1945. Fins aleshores no pogué casar-se amb Assumpció Gimeno Farinós, la qual cosa tingué lloc el 18 de maig de 1947 a la Vilanova del Grau, segons consta en la mateixa partida de baptisme.

A pesar de ser un simple cristaller durant tota la seua vida, sempre va tindre una gran afició per l’escriptura i la lectura especialment de la premsa diària. Hereu de l’afició de son pare, va voler continuar el diari que aquest escriguera -i que es va perdre amb la riuada del 57- en part per a poder contar la vida del barri al seu germà Ceferino que vivia a Tarragona, i en part per gust propi. Però en 1958 va morir el seu fill, a qui es trobava molt unit, a la curta edat de deu anys, fet que el va privar de tota il·lusió durant un llarguíssim període.

Quan en 1982 va començar a publicar-se el periòdic “Natzaret” alguns redactors del mateix el van conèixer i restaren sorpresos per la seua mentalitat oberta, la seua cultura i la quantitat de coneixements sobre el barri i el seu veïnat. El resultat fou l’entrevista que aquell periòdic publicà[3] i en la qual l’invitaven a escriure en les seues pàgines. Aquest projecte li va donar vida –com reconeixeria uns anys després públicament–[4] i hi va publicar gran quantitat d’escrits, a més de passar a ser un dels seus redactors. Efectivament, Joan Castaño és l’autor de més de vint articles sobre la història del barri així com també dels corresponents a les seccions “Voces del Comercio y ruidos del pasado” [5] i “Del Grao a Nazaret. Relatos vivos y del pasado” [6]  publicats tots ells en aquest periòdic Natzaret.

I és que, junt a la seua passió per la lectura i l’escriptura, Joan Castaño destacà pel seu treball d’investigació popular sobre la història de Natzaret, contrastant els coneixements que tenia a partir del diari del seu pare i de la pròpia observació amb infinitat de converses amb veïns i veïnes més majors. De manera que els seus escrits són una font prou segura per a conèixer molts dels fets relacionats amb Natzaret, però també dels seus costums i festes, els seus personatges populars, etc.

Fruit d’eixe treball callat, pacient, meticulós i exhaustiu va ser la publicació en 1995 del llibre Nazaret y sus calles editat per l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret amb el patrocini de la Generalitat Valenciana i que va ser la delícia de tot el veïnat. A principis dels anys 90 s’havia sentit pres per un estat depressiu. Va ser aleshores quan alguns amics de l’Associació de Veïns de Natzaret valorant tot el seu treball i per tal d’animar-lo li varen proposar d’escriure un llibre sobre els carrers de Natzaret. El seu ànim reviscolà i el llibre arribà a ser presentat públicament el 26 d’abril de 1995[7] en el saló d’actes del Centre de Serveis Socials de Natzaret. Presidí l’acte Javier Albiol Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat, i l’acompanyaven en la taula entre altres els historiadors José Luís Corbín i Antoni Sanchis, els quals posaren de relleu la importància de la tasca desenvolupada per J. Castaño.

D’altra banda, Joan Castaño, obrer autodidacta, senzill i amant de la cultura –tot i haver tingut una relació dominant envers la seua muller- es distingí en la seua vida pública com una gran persona: gratuïtament i ocultament generós, sensible i pròxim a les persones humils i poc afortunades, afectuós amb els xiquets, sincer i fidel en els seus ideals, sempre discret i respectuós amb totes les persones, proper a totes i cadascuna de les entitats de Natzaret i col·laborador amb les causes socials. No és estrany, per tant, que haja sigut una persona volguda i respectada pel veïnat de totes les edats que l’han conegut, en especial els escolars dels col·legis del barri.

Després de la seua mort, Assumpció Farinós acomplint la voluntat del seu marit, segons manifestà expressament, va lliurar la major part dels seus manuscrits i llibres a l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret. Aquesta, en escrit de 27 de gener de 2003, li agraí expressament l’esmentada donació.[8]

El barri de Natzaret se sent orgullós d’haver compartit l’existència amb una persona de la talla de Joan Castaño i agraït per la seua aportació a la vida i la història del barri. De manera que el seu nom ha passat a l’elenc de personatges il·lustres de la nostra història local, com van poder ser-ho Bernabé García, Francisco Falcons o Manuel Andrés.

Ramon Arqués, President A.VV. Natzaret

Natzaret, 2 d’octubre de 2016

NOTA:  En diferents ocasions l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret s’ha esforçat per promoure un reconeixement públic a Joan Castaño proposant de dedicar-li un carrer en el barri. En la campanya realitzada en 2009 per posar noms relacionats amb la història i vida del barri engegada per la Coordinadora d’Entitats de Natzaret, el nom de Joan Castaño rebé 8 punts. Aquella campanya, en la que participaren gairebé totes les entitats del barri, fou enterbolida per una proposta presentada directament a l’ajuntament per l’AVV Nazaret Unido al marge de la Coordinadora de Barri. Fet que motivà el retard de l’ajuntament en pronunciar-se, i finalment menystenir el reconeixement del nom de Joan Castaño, que havia estat proposat per l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret. Posteriorment l’AVV de Natzaret sol·licità en diverses ocasions la dedicació d’un carrer a la memòria de Joan Castaño sense èxit per motius diversos.

[1] Bibliografia consultada: J. CASTAÑO, “Autobiografia”. En Nazaret y sus calles. Valencia, 1995, A.VV. de Natzaret, pp. 17-20; ORIANO CORLLACI, “Charlando en la calle. Juan Castaño” en NATZARET, n. 25 (1986) p. 2; NATZARET, n. 69 (maig-juny 1995) p. 1: “Homenaje a Juan Castaño. La A. de Vecinos edita su libro Nazaret y sus calles”; NATZARET, n. 69 (maig-juny 1995) p.2: Editorial “Historia de un barrio”; DANI RODRÍGUEZ, “Juan Castaño. Entrañable y perpetuo como Nazaret”, en NATZARET, n. 71 (1995) p. 7 (inclou un retrat a llapis de V. Martí); DANI RODRÍGUEZ, “Juan Castaño y el método”. NATZARET n. 90 (2000) p. 8.

[2] En la partida de baptisme sempre hi diu “Caparros” així com en la major part de la documentació personal, però en l’Autobiografia hi diu “Caparroz”, sens dubte per error de impremta.

[3] NATZARET, n. 25 juliol-setembre 1986, p. 2.

[4] J. CASTAÑO, Nazaret y sus calles. Editat per l’Associació de Veïns i Veïnes, València 1995, p. 20.

[5] NATZARET, nn. 46-75 , anys 1990-1996.

[6] NATZARET, nn. 76-89 , anys 1996-1999.

[7] El llibre complet i l’àudio i transcripció de la presentació/ homenatge es poden consultar ací: Presentació i homenatge a Joan Castaño per «Nazaret y sus calles».

[8] Aquest material va romandre dipositat en l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret fins l’any 2016 en què fou lliurat al Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, per no poder fer-se càrrec del seu manteniment en les condicions adequades. En aquesta entrega i posteriorment el material fou revisat i esporgat pels tècnics d’aquest Servei abans de passar-lo a la Biblioteca Valenciana.