| Títol | Biografia i homenatge a Glòria Caballero Ganosa (València, 18/12/1966 – 06/01/2022) |
| Biografia | Ramon Arqués, President A.VV. Natzaret |
| Data de publicació en Natzaretpèdia | Dijous 28 d’abril de 2022 |
El passat dijous 21 d’abril de 2022 es va realitzar l’acte de col·locació de les plaques de carrer dedicades a dos veïns molt volguts al barri: Glòria Caballero i Joan Castaño. Aprofitem esta publicació per a dedicar-li un espai a la nostra veïna i amiga Glòria, més xicotet del que mereix, però en qualsevol cas necessari.
GLÒRIA CABALLERO GANOSA (València, 18/12/1966 – 06/01/2022)
Glòria Caballero Ganosa nasqué a València l’any 1966. Cursà els estudis bàsics en el col·legi de Sta. Magdalena Sofia de La Punta, i posteriorment els d’auxiliar de clínica en el Centro de Estudios García Broch. Després es posà a treballar d’auxiliar de clínica en una clínica privada durant uns quinze anys.
Visqué sempre al barri de Natzaret, on desenvolupà pràcticament tota la seua activitat festera, cultural, social i religiosa.
La major part de la seua vida es desenvolupà al voltant de la seua falla Aras de Alpuente – Castell de Pop des de l’any 1976 en què es feu fallera. En la dècada de 1980-1990 es distingí com iniciadora i l’ànima del grup de Play back de la falla, que adquirí renom en el món faller d’aquella època rebent diversos premis. En l’ambient de la seua falla conegué el que seria el seu marit Alfonso Mirapeix Tamarit i amb el qual dedicaria la major part del seu temps lliure a l’activitat fallera. Fou fallera major en dues ocasions (anys 1989 i 2012), i a mesura que passaven els anys s’incrementava el seu compromís amb la falla, havent format part de la Junta Directiva durant vàries dècades amb el càrrec de relacions públiques i exteriors.
Glòria, sempre animosa i participant de la festa, va ser clavariessa de la Confraria del Santíssim Crist de Natzaret des de 2012 i cambrera de la Immaculada en 2013. A partir d’eixe any compaginà aquesta activitat col·laborant com a catequista en la parròquia de N. S. dels Desemparats de Natzaret.
Estimava molt el seu barri i col·laborà en tot allò que poguera enaltir la seua dignitat social i cultural. Ella i el seu marit es feren socis del Centre de Música i Dansa Natzaret, en el qual s’iniciaren en la música els seus dos fills Alfonso i Alejandro, actualment tots dos membres de la banda de música i el primer enguany acabant l’especialitat de direcció de banda. Acompanyant els seus fills i col·laborant en l’activitat del Centre, en 2015 en fou elegida presidenta, càrrec que ha exercit molt dignament i amb entrega mentre li ho permeté la seua malaltia, i oficialment fins al final dels seus dies. Com a tal també exercí de representant del Centre de Música davant les Coordinadores de bandes del Marítim i de València així com en la Federació de bandes de la Comunitat Valenciana.
La personalitat, la iniciativa, l’espontaneïtat i el seu saber estar la dugueren a fer de presentadora de no poques efemèrides del barri i fora del barri, com ara en els actes de presentació de les falleres majors de València al Palau de la Musica durant els anys 2005-2007 o la presentació de maquetes de la Federació de Falles d’Especial al Palau de Congressos; el 50é aniversari de la Falla Aras de Alpuente-Castell de Pop; els Dies d’Àfrica a Natzaret o els Concerts solidaris al Palau de la Música del Centre de Música i Dansa Natzaret; en el Festival de les bandes del Marítim; en el 50é aniversari de l’Atlètic Natzaret en el poliesportiu del barri…
La sensibilitat social de Glòria es mostrà també en com es manifestà de propera i col·laboradora amb l’activitat de l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret i amb les altres entitats del barri.
La vida entregada de Glòria havia de passar la dura prova de la malaltia de càncer a partir de l’any 2018. En lloc d’ocultar-la, com es podia esperar donat l’estigma que solen patir les persones que en són afectades, la dugué amb tal enteresa que ha estat un gran testimoni per tot el veïnat. Amb el seu mocador al cap no deixà d’acudir a cap acte fester, cultural, religiós o social del barri si el seu estat del moment no li ho impedia. Contribuí d’aquesta manera a normalitzar eixa malaltia, fins al punt que no dubtava a fotografiar-se amb els ninots de falla que lluïen els mocadors al cap. Una mostra d’aquesta actitud és la col·lecció que Glòria té exposada en un prestatge dels “Baby pelons”, amb mocadoret al cap, que diversos cantants han apadrinat en solidaritat amb els xiquets i xiquetes que pateixen el càncer.
Una vida tan sincera, entregada i propera li valgué –com expressava el diari Levante- tantes mostres d’afecte i estima que li degué resultar impossible de sentir-se sola. Amb l’espontaneïtat i sinceritat que la caracteritzava així ho manifestà els últims dies: “Como no tengo otra cosa que hacer os lo cuento todo, pero es que soy muy feliz, me siento afortunada, feliz y querida, muy, muy querida”.
L’enteresa enfront de la seua malaltia queda del tot evident en el guió titulat “El último telón”, que volgué redactar personalment, sobre com havien de ser les seues exèquies.
Glòria morí en pau, havent viscut una vida intensa al servei de Natzaret, el 6 de gener de 2022.
Col·locació de les plaques al carrers Glòria Caballero i Joan Castaño – 21.04.2022 /
Notícies
Domínguez, Moisés (dijous 6 de gener de 2022). “Nazaret despide a una de sus falleras más ilustres y pionera en el ‘play back’, Gloria Callero“, Diari Levante.
Domínguez, Moisés (divendres 7 de gener de 2022). “Fiestas, cultura, música y devoción en una hija ilustre del barrio de Natzaret“, Diari Levante.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!