Títol La estación de Nazaret: análisis distributivo, compositivo y matérico
Autor Matías Gisbert Vivó
Directors Santiago Tormo Esteve i Jorge Llopis Verdú
Bibliografia Gisbert Vivó, Matías (2013). La estación de Nazaret : análisis distributivo, compositivo y matérico. http://hdl.handle.net/10251/45064
Data de publicació en Natzaretpèdia Dilluns 4 de setembre de 2023

L’Estacioneta de Natzaret, atribuïda a l’enginyer David Justo Vilar i inaugurada en 1912, és una mostra singular d’arquitectura industrial, una estació de tren de via estreta, de segona classe, d’estil classicista i amb un acabat de rajola vista molt cuidat. Va estar en ús fins a la riuada de 1957, perquè la línia de la que formava part quedà molt afectada.

L’edifici incloïa l’habitatge per al cap d’estació en la part superior, baix habitatge per al guarda-agulles a una banda i espai de treball per al telegrafista i el cap d’estació, a més de vestíbul, sala d’espera, zona de bitllets i facturació.

En l’actualitat està abandonada, tot i el seu caràcter modèlic respecte d’este tipus de construccions, i que a més, i a diferència d’altres del mateix estil, està inalterada.

La restauració de l’Estacioneta i el seu ús públic és una reivindicació constant del barri, i per tal va ser declarada en 2009 “Be de Rellevància Local” a petició de l’A.VV. de Natzaret, per això ens ha paregut important enllaçar a Natzaretpèdia este excel·lent treball d’investigació, presentat en 2013 pel natzarè Matías Gisbert Vivó —descendent, per cert, d’una nissaga de ferroviaris— com a Treball Final del Màster Universitari en Conservació del Patrimoni Arquitectònic. El treball està accessible al repositori de la Universitat Politècnica de València: https://riunet.upv.es/handle/10251/45064.

Matías Gisbert proporciona ací tots els detalls sobre l’edifici, formals i funcionals (veure especialment el Capítol 9), la seua història, el seu autor, les relacions amb el Port i el seu context en els àmbits social, econòmic, etc., tant en l’ordre general com en l’específic de València i Natzaret. Oferix, a més, moltíssima informació gràfica i cartogràfica, fotografies i documents.

Vistes anterior i posterior de l’Estacioneta, i una instantània del baixador de La Barraca.

A continuació teniu el Resum de l’autor i l’índex complet.

RESUMEN

El edificio fue construido como estación de Término de segunda categoría de ferrocarril de vía estrecha para la Compañía “Sociedad de Carbones Minerales de Dos aguas y ferrocarriles del Grao de Valencia a Turís”. Comunicando las poblaciones de la zona Sur de Valencia con la antigua estación de Jesús (Valencia) hacia el puerto con término en Nazaret para el transporte de productos locales hacia la exportación por vía marítima.

La línea fue inaugurada el 15 de agosto de 1912, dejando de funcionar tras la riada en Valencia de 1957 por los daños tan cuantiosos en la línea. La estación de corte claramente clasicista destaca por su gran laboriosidad y maestría en la utilización ladrillo como acabado en su constitución exterior.

Actualmente es de propiedad privada y se mantiene a la espera a que sea atendida como se le corresponde. Declarada como Bien de Relevancia Local, la estación ha sido olvidada y es desconocida por la gran mayoría de la sociedad valenciana. Ha estado soportando el transcurso del tiempo con el inevitable deterioro, pero a pesar de todo se encuentra en un estado no muy dañado y se espera que se actúe en su puesta en valor y adquiera la importancia que merece.

ÍNDICE

1 PREFACIO
1.1 Agradecimientos
1.2 Justificación y relevancia de la investigación

2 INTRODUCCIÓN
2.1 Objetivo
2.2 Metodología

3 RESUMEN. SUMMARY. RESUME, RESUM

4 ANALISIS DEL INICIO DEL FERROCARRIL
4.1 Objetivo
4.2 Antecedentes
4.3 1ª Ley ferroviaria española. Proyecto de ferrocarril
4.4 Hacia la nueva ley de ferrocarriles de vía estrecha
4.5 Ingenieros Versus Arquitectos

5 INVESTIGACIÓN SOBRE LA GÉNESIS DE LA ESTACIÓN DE FERROCARRIL
5.1 Objetivo
5.2 La estación de ferrocarril
5.3 Primeros estudios sobre las estaciones de ferrocarril
5.4 La estación dentro del sistema ferroviario

6 CONTEXTO HISTÓRICO. MARCO POLITICO, ECONÓMICO, SOCIAL, CULTURAL Y URBANO
6.1 Objetivo
6.2 Contexto político, económico, social y cultural
6.3 Contexto Urbano

7 INDAGACIÓN SOBRE LAS LINEAS DEL FERROCARRIL DE VIA ESTRECHA EN VALENCIA
7.1 Objetivo
7.2 Las compañías de las líneas de ferrocarril de vía estrecha en Valencia
7.3 Línea Valencia-Liria (4,002+24,263 km)
7.4 Línea Valencia-Bétera (4,002+14,752 km), Valencia-Grao (5,799 km)
7.5 Línea Valencia-Rafelbuñol (13,340 km)
7.7 Línea Grao de Valencia a Turís y Minas de dos aguas (Valencia-Nazaret, Valencia-Villanueva de Castellón. (5,517+52,350 km)

8 INGENIERO DAVID JUSTO VILAR
8.1 Objetivo
8.2 Justo Vilar, David
8.3 Proyectos

9 ANALISIS DE LA ESTACIÓN DE NAZARET
9.1 Objetivo
9.2 Análisis de la documentación existente
9.3 Titularidad de la propiedad
9.4 Estudio de la implantación urbanística
9.5 Análisis Funcional-Descriptivo
9.6 Análisis Compositivo-Estilístico
9.7 Análisis Matérico

9.7.1. Estructura (cimentación, muros, forjados, cubierta y escalera)
9.7.2. Revestimientos (acabados, carpintería metálica y de madera)
9.7.3. Resumen de Materialidad

10 CONCLUSIONES
10.1 Conclusiones
10.2 Futuras líneas de estudio

11 LA ESTACION DIBUJADA
11.1 Objetivo
11.2 Indice de documentación gráfica

12 BIBLIOGRAFÍA Y FUENTES
12.1 Libros
12.2 Actas, artículos, congresos, publicaciones, revistas, tesis, etc…
12.3 Instituciones (públicas y privadas)
12.4 Páginas web

Títol La estación de Nazaret: análisis distributivo, compositivo y matérico
Autor Matías Gisbert Vivó
Directors Santiago Tormo Esteve i Jorge Llopis Verdú
Bibliografia Gisbert Vivó, Matías (2013). La estación de Nazaret : análisis distributivo, compositivo y matérico. http://hdl.handle.net/10251/45064
Data de publicació en Natzaretpèdia Dilluns 4 de setembre de 2023

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *