Fitxa de la publicació
Títol |
Exposició del Centenari de la Primera Pedra del Barri de Tramviaris, 1916-2016 |
Data | 2016 |
Temàtiques | veïnat, història, activitats culturals |
Organitza | Veïnat del Barri de Tramviaris i Associació Veïnal de Natzaret |
Fotos cedides per les famílies de | Ramón Buigues Empar Chapa Encarnita Madrid José Estrela Maribel García Maruja Devis Ma Carmen Tena Ma Carmen Tomás Ma Carmen Vera Ma José Català Tena Nova Festa Tramviaris Pascual Garcia Pepita Navarrete Rosario Ruiz Salvador Gómez Luisa Estarlich Miguel Falcons Associació Veïnal |
Textos | Ramon Arqués, Joan Castaño (text afegit al material de l’exposició) |
Documentació | Associació Veïnal |
Publicació en Natzaretpèdia | Dimecres 6 de novembre de 2024 |
En 2016 tingué lloc la “Exposició del Centenari de la Primera Pedra del Barri de Tramviaris, 1916-2016″, organitzada pel veïnat del barri de Tramviaris i l’Associació Veïnal. El material d’aquella exposició s’ha conservat a l’Associació i volem compartir-lo perquè estiga a l’abast de tot el barri.
Este material inclou: la cronologia del barri de Tramviaris, articles biogràfics sobre els tramviaris Francisco Falcons i Josep Ma Tena Artola, documentació històrica de la Mutualidad Obrera Valenciana de Empleados de Tranvías (MOVET), documentació laboral de Josep Ma. Tena, fotografies del veïnat i especialment de les festes, i documentació de les festes i de la seua recuperació.
A la documentació inclosa en l’exposició hem afegit només un document: l’esment al barri de Castaño en Nazaret y sus calles, pp. 98-102. Hem considerat interessant afegir-lo afegix alguna informació sobre Manuel Andrés, tramviari que també ocupa un lloc en el nomenclàtor del nostre barri i sobre el que l’exposició no parlava tant.
Les imatges foren cedides per les famílies del barri, podeu trobar la llista completa en la fitxa d’esta publicació (a l’inici en mòbils i tablets i en la columna dreta en ordinadors).
ÍNDEX
1. Cronologia del Barri de Tramviaris
1.1. Documentació relacionada
2. “Francisco Falcons: un exemple a imitar”, Ramon Arqués en Periòdic Natzaret, 35, setembre-octubre 1988, p. 5
2.1. Documentació relacionada
3. Biografia de Josep Tena Artola
3.1. Documentació relacionada
4. El barrio de tranviarios en Nazaret y sus calles, de Juan Castaño
1. Cronologia del Barri de Tramviaris
1912
- En Junta general extraordinaria de la sociedad de resistencia de los tranviarios llamada Asociación Obrera de Empleados de los Tranvías Eléctricos de Valencia celebrada en la Casa del Pueblo, se presenta y se aprueba con gran entusiasmo la creación de la “Mutualidad Obrera Valenciana de Empleados de Tranvías” (MOVET) con diferentes proyectos, el primero de los cuales la construcción de barrios obreros.
- Se presenta en el Gobierno Civil de la provincia de Valencia el Reglamento de la MOVET y de la Cooperativa de casas baratas, firmado por su presidente José Mª Tena Artola [per ampliar vore text 2: biografia de José Mª Tena Artola].
- Muere Francisco Falcons Arener, secretario de la sociedad de resistencia de los tranviarios [per ampliar vore text 2: biografia de José Mª Tena Artola]. La Junta de Fomento de casas baratas de Valencia aprueba los Estatutos de la MOVET.
1913
- El presidente de la MOVET Ricardo Muñoz Alonso presenta al gobernador un proyecto solicitando terrenos en la playa de poniente para construir un barrio de casas baratas.
1915
- Orden del Ministerio de la Gobernación concediendo a las 100 casas proyectadas por la MOVET la calificación condicional de Casas Baratas.
- Vuelve de Madrid la comisión que se desplazó para ultimar el expediente de la adjudicación de terrenos de la playa para la construcción del barrio para los tranviarios. Al mes siguiente nueva visita, ahora al ministro de Marina.
1916
- Por R.O. del Ministerio de fomento el Estado cede a la MOVET dos parcelas de terrenos a la playa de Natzaret para construir dos grupos de 44 y de 40 viviendas respectivamente.
- Colocación de la primera piedra. Las casas son para tranviarios de las líneas del Grau.
- La Junta de Fomento y mejora de casas baratas aprueba el informe de salubridad de los terrenos cedidos por el Estado a la MOVET.
- Carta de J. Mª Tena invitando a todos los tranviarios a ingresar en la “Sociedad de Socorro de Supervivencia”, la sección de socorros mutuos de la MOVET, “para asegurar el socorro a los familiares de los empleados fallecidos”.
1917
- El Capitán General en representación del Rey inaugura la “nueva barriada de 18 casas” para los tranviarios, y entrega de las claves a sus beneficiarios.
- Por R.O. del Ministerio de Hacienda el Estado cede la parcela de terreno para el bloque que faltaba de las 16 casas.
1919
- Visita de la Infanta Isabel: Entró a una de las casas y conversó un rato con los propietarios.
1920
- La MOVET empieza a experimentar dificultades económicas.
- Escritura de Declaración de obra nueva del Barrio de Tranviarios.
1922
- La MOVET participa en el Ier Congreso nacional de higiene y saneamiento de la vivienda celebrada en Barcelona.
1927
- Ya están ocupadas las 34 viviendas del grupo construido, para las cuales la MOVET solicita la calificación definitiva. No consta el motivo de la reducción del número de viviendas de 44 a 34.
1928
- Informe de la Junta (de Fomento) de Casas Baratas de Valencia declarando las 34 casas ajustadas al proyecto de 12 febrero 1915.
1929
- Orden concediendo la calificación definitiva de “baratas” a las 34 casas construidas por la MOVET en la playa de Nazaret.
1930
- Última escritura de compraventa de las casas baratas correspondientes a José Briz y otros cuatro, que ya estaban habitadas por los respectivos beneficiarios.
1932
- El Pleno del Ayuntamiento cambia el nombre de “Barrio Alfonso XIII” por el de “Barrio de Tranviarios”.
1.1. Documentació relacionada
1912. Reglament MOVET i Cases barates.
***
1913. Crida a JD Societat Resistència 19 de març.
***
1915. Títol de soci numerari de la MOVET del Soci José Briz Beltran, cedit per Luisa Estarlich.
***
1916. Barri Tramviaires – Concessió de terrenys. Enllaç a la pàgina completa en l’Hemeroteca del BOE/Gaceta: https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1916/108/A00116-00116.pdf
***
1916. La primera pedra en premsa:
“La Mutualidad Obrera de Tranviaros: Barrio Obrero «Alfonso XIII»“. Las Provincias: diario de Valencia: Año LI Número 16432 – 1916 Junio 05, p. 2.
“Los empleados de tranvías: Nuevo barrio obrero”. El Pueblo: diario republicano de Valencia – Año XXIII Número 8828 – 1916 junio 5 (05/06/1916), p. 2.
***
Distribució de les cases entre els beneficiaris de la Cooperativa de Cases Barates del Barri de Tramviaris.
*
2. “Francisco Falcons: un exemple a imitar”, Ramon Arqués en Periòdic Natzaret
Hem reproduït ací el text transcrit per facilitar la recuperació als motor de cerca. Així i tot, podeu consultar la versió original fent clic sobre la imatge de la pàgina al periòdic Natzaret, nº 35, p. 5.
“2 de juliol de 1912, 5’30 de la vesprada: acaba de produir-se un gran accident en el pas a nivell del Camí Vell del Grau. El tramvia nº3 que va a la platja de Caro ha estat empaitat pel tren exprés de València-Vinaròs. Un home acaba de morir sobre una taula de la Casa de menjars al nº90 del carrer: el cobrador del segon cotxe del tramvia conegut popularment per “la perrera”. Els seus companys d’ofici, a mida que passen les hores, s’amunteguen en el bar deixant els tramvies aturats en la caravana que para tot el trànsit. Aquest home es deia Francisco Falcons.
Una història oblidada
Cap dels carrer de Natzaret té una història tan commovedora com el de Francisco Falcons. Una història que en aquest cas ens ha arribat pràcticament al detall. Si bé una història obligada pels vells de Natzaret, desconeguda pels actuals veïns successors d’aquell antic i entranyable Barri dels Tramviaires. Una història, però, que estava a l’aguait esperant la mirada escrutadora i afectuosa dels veïns d’un Natzaret nou, d’un Natzaret a la recerca de les seues arrels per tal de retrobar també la germanor que ens puga identificar com a poble, com a barri, d’una manera mes profunda que el simple fet d’estar dibuixats en un racó del plànol de la nostra ciutat.
Els tramviaires, consciència dels obrers valencians
Des de 1885, en què es creà per iniciativa de Navarro Reverter la primera companyia de tramvies “Societat Valenciana de Tramvies” fins al primer quart de segle, el ram dels tramviaires es desenrotllà molt. Ja en 1905 era el col·lectiu d’obrers pràcticament més nombrós i més fort, fins al punt que s’arribà a dir que quan feien vaga els tramviaires “ells sols constituïen una vaga general”.
Es desenrotllava, doncs, la seua força social i alhora creixia la seua consciència cooperativista. Així fou com al voltant dels anys 1910-1915 sorgí la iniciativa de fer una cooperativa de cases barates amb la finalitat d’anar aconseguint entre tots els socis unes vivendes dignes per a ells i on poguessin viure prop els uns dels altres aquells que treballaven junts. El mes de juliol de 1912 estaven a punt d’ultimar-se els estatuts de la Cooperativa. I era justament Francisco Falcons, secretari de la Societat Mutualitat Obrera Valenciana d’Empleats de Tramvies, el qui havia de donar-los l’últim toc amb l’advocat i conegut defensor públic dels tramviaires Sr. J. Manaut, la nit del mateix dia que va morir. Cap a l’any 1915 la Cooperativa de Cases Barates ja estava constituïda i de seguida féu unes projectes de cases per a Catarroja, Natzaret i Godella.
“Ànima de la Societat dels tramviaris”
Francesc Falcons Arener tenia vora dels 30 anys quan va morir. Tan sols feia tres que treballava a la Companyia General de Tramvies. Encara no era treballador de plantilla i feia només serveis d’hores extraordinàries. Malgrat el poc temps que duia a la Companyia, era molt estimat pels seus companys i valorat també per la seua honradesa i les seues facultats intel·lectuals, inclús pels directors de l’empresa. No és estrany, doncs, que fóra secretari de la Societat de tramviaires, tan forta i venerada pels treballadors valencians.
El dol per la seua mort fou públic en tota València, commocionada a més per la gran desgràcia dels altres tres morts i dèneu ferits. L’endemà de la seua mort tingué lloc el soterrament i el taüt de Francesc Falcons encapçalava aquell riu interminable de gent: familiars, tramviaires, autoritats civils, religioses i militars i tota classe de persones en nombre d’unes dues mil. S’obrí una subscripció popular i es realitzaren actes benèfics per socórrer les famílies dels desapareguts. No sabem quina part li tocà a la dona de Francisco Falcons, a qui deixà amb dos fils d’un i cinc anys. La cosa certa és que uns anys després tots dos estaven internats en l’asilo de S. Juan Bautista (conegut popularment com l’Asilo Romero), on hi estigueren fins els 14 anys.
La magnitud de l’accident, que ocupà les primeres pàgines de tots els diaris locals i molts comentaris durant tot el mes, féu famós el nom d’aquell modest tramviari tota la riquesa del qual era treballar per la millora de la classe obrera i especialment de les famílies dels tramviaires. Francisco Falcons, però, –com sol passar als qui lluiten per una bona causa– no n’arribà a gaudir els resultats. És, per tot això, una gran honra per a tots els veïns de Natzaret que desinteressadament treballem per a un barri millor. I una honra també i un exemple a imitar per a tots els veïns del carrer que du el seu nom i els pares dels quals li deuen ben segur –a ell i a aquell grup de tramviaires esforçats i somniadors–, fins i tot la possibilitat de tenir una casa.
De “Barrio Alfonso XIII” a “Barri de tramviaris”
El projecte de Natzaret incloïa tres grups de cases dels quals tan sols se n’arribaren a fer dos: el que dóna a l’actual c/ Francisco Falcons i el que dóna al c/ Manuel Andrés (vegeu la col·locació de la primera pedra, en l’interior de la qual s’hi ficà una caixa amb l’acta i un exemplar de cada un dels diaris locals del dia). Assistiren a la benedicció i col·locació de la primera pedra el Capità General en representació del Rei, les autoritats civils i religioses, i naturalment el President de la Cooperativa de Cases Barates i tota la Junta de la Societat Mutualitat Obrera Valenciana d’Empleats de Tramvies.
El nom oficial amb què es designà aquesta nova barriada de Natzaret era el “Alfonso XIII”, tot i que popularment la gent l’anomenava “Barri dels tramviaris”. És curiós el fet que amb motiu de la visita de la Infanta Isabel a aquesta barriada de Natzaret el 30 d’abril de 1919, cap diari de la localitat l’anomena ja amb el nom oficial sinó “barriada obrera de Nazaret” i “barrio obrero de Tranviarios”. Finalment el 2 d’abril de 1932 el Ple de l’Ajuntament de València acorda canviar el nom oficial pel popular “Barri de Tramviaris” i posa als dos carrers que formaven la barriada el nom de dos coneguts tramviaris: Francesc Falcons i Manuel Andrés, noms que han perdurat fins avui i gràcies als quals hem pogut escorcollar i conèixer-ne la seua bella història.
Ramon Arqués i Grau
2.1. Documentació relacionada
Composició d’imatges inclosa en l’exposició com a documentació de l’entrevista.
3. Biografia de Josep Tena Artola
JOSEP TENA ARTOLA (Vinaròs 1881 – València 11/04/1958)
JOSEP TENA ARTOLA nació en Vinaròs en 1881 donde pasó los primeros años de su infancia y juventud. Posteriormente se trasladó con su familia a Valencia donde a causa de la muerte de su padre tuvo que dejar los estudios de medicina y ponerse a trabajar en la Compañía de Tranvías Eléctricos de Valencia (1899). Muy preocupado por las cuestiones sociales, pronto comenzó a destacar como militante obrero entre los tranviarios, sobre todo -según él mismo afirmaba- a raíz del ardoroso mitin y la hoja que publicó con motivo del accidente que causó la muerte a Francisco Falcons en julio de 1912.
Durante todo el tiempo que estuvo en la Compañía de Tranvías fue cogiendo renombre por su iniciativa, capacidad y empuje en la defensa de los trabajadores tranviarios y de la clase obrera en general. Desarrolló el cargo de presidente de la sociedad de resistencia de los tranviarios llamada “Asociación Obrera de Empleados de los Tranvías Eléctricos de Valencia” (en 1912-1915 y en 1917-1919), de la Casa del Pueblo (1913) y de la “Mutualidad Obrera Valenciana de Empleados de Tranvías” (1928) constituida en 1912 con una sección de Cooperativa de Casas Baratas, y unos años más tarde también con la sociedad de socorros mutuos “La Supervivencia” (1916). Precisamente en ese año, con motivo de la colocación de la primera piedra del Barrio de Tranviarios de Natzaret, en tanto que vicepresidente de la Mutualidad pronunció un impresionante discurso, según publicaba la prensa de la época.
Pero además estuvo siempre en la primera fila en las luchas sociales: en comisiones representativas, encabezando grandes manifestaciones, conferenciante incansable sobre las causas obreras, impulsor del cooperativismo entre los tranviarios, republicano convencido… Durante la guerra civil fue miembro del Consejo Obrero de la Unidad sindical de Auto-tranvías de la CNT-AIT de Valencia (1937), lo que le valdría dos períodos de prisión en la década de los tristes años 40. Así y todo nada le hizo claudicar nunca de su inquietud social y fue una de las personas que contribuyeron a la fundación, en 1950, del “Montepío de los Productores de la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia”.
3.1. Documentació relacionada
1937. Membre del Consell Obrer (CNT).
***
1939. Retrat fet a la pressó.
***
1942. Sentència José Tena Artola. Podeu accedir al PDF complet fent clic sobre la imatge.
***
1941-42. Separació i readmissió en la Cia. Tramviaires.
***
1944. Carnet de cobrador per al període 1944-45.
*
4. El barrio de tranviarios en Nazaret y sus calles, de Juan Castaño
Acceso al llibre complet: «Nazaret y sus calles» en Natzaretpèdia.
“Barrio de tranviarios
A finales de los años diez se inauguraba oficialmente el popular y conocido barrio de tranviarios, construido por la Mutualidad Obrera de Tranvías.
De los tres grupos proyectados sólo se construyó uno por diferentes problemas, al que oficialmente se le impuso el nombre de barrio de Alfonso XIII.
Como calles en proyecto del mapa urbano del futuro le dieron los nombres de: Manuel Andrés a la “cara a la mar” y Francisco Falcons a la “cara a terra”. La primera como reconocimiento a los servicios prestados por Manuel Andrés en la buena administración de la construcción y la segunda como homenaje al que fue un miembro de la mutualidad, fallecido en acto de servicio en accidente ferroviario ocurrido el dos de Julio de 1.912, cuyo tranvía en el que ejercía de cobrador fue arrollado por el tren en el paso nivel del Camino Viejo del Grao.
En un principio la calle de Manuel Andrés sólo se componía de las 17 viviendas del grupo frente al mar con un espacio de arenal cubierto de junqueras y charcas en invierno. Como vecino más próximo el barracón negro y destartalado del “tío Ximo Bonet el Doldi”, pescador de la arraigada saga de los Bonet, unos auténticos lobos de mar, de familia numerosa, que a diario la mar generosa les ofrecía el sustento de sus hijos.
En la calle que empezó a llamarse de Francisco Falcons, existía entonces la casilla de Carabineros seguida de la tierra y palacete de veraneo “Villa Pilar”, propiedad del médico D. José Casanova Dalfos, junto al grupo de las villas de Caro y los chalets de veraneo de la familia de Alfaro, hoy ocupadas por el colegio guardería de las monjas de Santa Ana.
Del primitivo grupo de viviendas que formaban el antiguo barrio de tranviarios, sólo quedan muy pocas, habiéndose completado toda su prolongación por nuevas y modernas construcciones, destacándose entre todas la monumental vivienda de artística línea arquitectónica de la calle Manuel Andrés, cuyos propietarios le han aplicado en la fachada un papel de azulejos con la lectura de “El palacio del gitano”.
La afición a las fiestas populares estuvo siempre viva en los vecinos del barrio de Tranviarios y ya desde finales de los años veinte nacieron los movimientos encabezados por el vecino Ernesto San Andrés, hermano de Manuel Andrés que dio nombre a una de las calles, persona con un gran espíritu festero que creó la primera “festa de carrer” en el propio barrio de Tranviarios.
Entre los actos varios de aquella primera fiesta se destacó la fachada de la casa de Ernesto engalanada como un gran tapiz con flor natural que fue un gran éxito artístico muy aplaudido por el vecindario.
Después de unos años de paralización de festejos, nació la comisión de la “Nueva Fiesta de Barrio de Tranviarios” cuya presidencia la dirige José Calvo, persona muy entusiasta y emprendedora que año tras años consigue que se celebren los festejos con gran lujo de actos, destacándose el grupo de danza y bailes regionales, verdaderos profesionales de este folklore.”
Juan Castaño, Nazaret y sus calles, pp. 98-102
5. Fotografies del veïnat
Les imatges del veïnat han estat cedides per famílies de: Ramón Buigues, Empar Chapa, Encarnita Madrid, José Estrela, Maribel García, Maruja Devis, Ma Carmen Tena, Ma Carmen Tomás, Ma Carmen Vera, Ma José Català Tena, Nova Festa Tramviaris, Pascual Garcia, Pepita Navarrete, Rosario Ruiz, Salvador Gómez, Luisa Estarlich, Miguel Falcons i Associació Veïnal.
Si et resulta més còmode també pots accedir a la carpeta on estan totes les fotografies de veïnat:
6. Sobre les festes del barri
La primera i la última portada del llibret de festes 1980 i 2014.
***
1982. La recuperació de la festa en premsa.
***
1984. Recuperació del text sobre les festes publicat en Natzaret, ahir, avui i demà en el programa de festes.
***
1985. “Nazaret y la fiesta de los tranviarios”, Las Provincias.
***
1988. “Comenzaron las fiestas en la calle Francisco Falcons, de Nazaret”.
***
1991. “Presentadas las festeras mayores de la fiesta de tranviarios”, 7 de juliol, Las Provincias – Diario del Marítimo.
***
1994. “La Nueva Fiesta de Tranviarios celebra su edición 1994”, en premsa.
***
1995. “Feria infantil en las fiestas de los tranviarios” en premsa.
***
1999. “La nueva fiesta de los Tranviarios de Nazaret se quedó sin reinas para presidir los actos de este año”, 15 de julio, Las Provincias – Diario del Marítimo.
***
2005. 25 anys de festa.
*
Fitxa de la publicació
Títol |
Exposició del Centenari de la Primera Pedra del Barri de Tramviaris, 1916-2016 |
Data | 2016 |
Temàtiques | veïnat, història, activitats culturals |
Organitza | Veïnat del Barri de Tramviaris i Associació Veïnal de Natzaret |
Fotos cedides per les famílies de | Ramón Buigues Empar Chapa Encarnita Madrid José Estrela Maribel García Maruja Devis Ma Carmen Tena Ma Carmen Tomás Ma Carmen Vera Ma José Català Tena Nova Festa Tramviaris Pascual Garcia Pepita Navarrete Rosario Ruiz Salvador Gómez Luisa Estarlich Miguel Falcons Associació Veïnal |
Textos | Ramon Arqués, Joan Castaño (text afegit al material de l’exposició) |
Documentació | Associació Veïnal |
Publicació en Natzaretpèdia | Dimecres 6 de novembre de 2024 |
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!