Paco Montesinos Peñarrocha, responsable del popular compte de Facebook Amigos de Paco. Fotografías antiguas del barrio de Nazaret, es va reunir amb nosaltres en dos ocasions i ens va deixar uns quants centenars de fotos de la seua família, una gran contribució a la historia de Natzaret dels últims setanta anys que li agraïm moltíssim. En les imatges es cola la vida quotidiana del barri, paisatges, personatges i esdeveniments.

Entre aquells cents de fotos hem seleccionat unes desenes pel seu interès públic. El mateix Paco ens les va comentar, i hem comptat també amb el testimoni autoritzat de Luisa Tamarit, la Practicant, una bona col·laboradora i millor amiga.

Paco pensa que la major part de les fotos les va fer son pare. Moltes còpies en paper tenen darrere un encuny amb menció a un fotògraf: podria ser l’autor o simplement qui revelava i positivava. Tots ells estan en l’entorn dels poblats marítims: Derrey, F. García, Isidoro, Beteta Hnos. o José Claramunt.

A la fi, d’aquells centenars de fotos n’hem triat unes 120, aproximadament, que hem agrupat de la manera següent:

Contingut

Boda a l’ermita de Natzaret
Escola de don Rafael (i Primera Comunió)
La platja de Natzaret
El corral de casa
Activitats al barri
Falles
Festes del Cristo i de la Mare de Déu
Cavalcada

Boda a l’ermita de Natzaret

El primer grup de fotos, les més antigues, consta de 9 imatges, algunes d’elles en molt mal estat, que tant com s’ha pogut s’han sotmès a una restauració digital. Es tracta de la boda de Francisco Montesinos Blasco i Carmen Peñarrocha Meliá, pares de Paco Montesinos, celebrada el dilluns 19 de setembre de 1955.

Es van casar a l’ermita de Natzaret, consagrada a la Mare de Déu dels Desemparats. Estes fotos ens permeten aguaitar dins de l’ermita, vore com eren els seus murs, algunes de les imatges que contenia i la seua ornamentació. El santet que es veu darrere és Sant Roc, “el xicotet”, l’única imatge que se salvà en guerra, amagada en una casa del carrer Major. Ho conta molt bé Vicente Adelantado en l’entrevista que tenim publicada; ara se li fa la festa anualment coincidint amb la del Cristo.

La construcció de l’ermita datava de 1796, va ser iniciativa de Josepa Sufor, dita “La Mongrella”, amb la col·laboració d’algunes famílies benestants però també de la resta del veïnat [vore Ramon Arqués i Antonio Sanchis (2019), Natzaret entre la mar i l’horta (dels orígens fins 1936). Natzaret: Associació Veïnal de Natzaret, pp. 108-112. Accessible a https://natzaretpedia.com/arxiu/natzaret-arques-sanchis/]. Com és sabut, resultà molt danyada per la riuada de 1957 i es va haver d’assolar. Des d’aquell moment feu d’església una casa particular, fins que en 1961 s’inaugurà l’actual.

***

En esta imatge veiem els contraents amb el “jou”, és a dir, en el moment del ritual que es coneix com a Velació, en què, al final de la boda, es cobreixen amb un vel o amb un jou o banda els muscles del nóvio i el cap de la nóvia. És un ritual molt antic que comparteixen distintes cultures, que no es fa en tots els llocs i que pareix que era habitual a Natzaret. Llegim a la Viquipèdia: «Dins la missa nupcial, la velació és la cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges. Abans de la reforma del concili II del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir (o tancar) velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia».

Per cert, el vel pertanyia a la parròquia, no els duien els contraents ni era suficient amb el de la nóvia.

És la imatge en què més podem apreciar l’interior de l’ermita, pobrament adornat després del saqueig de la Guerra Civil, però ja amb totes les imatges.

***

Sobre el capellà que oficia la boda, segons el llistat de retors de la pàgina web de la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats de Natzaret, el titular de la parròquia de Natzaret entre 1942 i 1958 fou Eduardo Gual Camarena, al que va succeir José María Bes Clavel fins a 1960. El retor de la foto no és Mn. Eduardo, potser fora algun amic de la família o algú que fera una substitució temporal d’aquell.

***

Francisco Montesinos Blasco i Carmen Peñarrocha Meliá signant el contracte matrimonial en la mateixa ermita. La família de Francisco procedia d’Alborache, municipi de la Foia de Bunyol, i la de Carmen de Sot de Ferrer, als Serrans.

***

Els contraents, els padrins i una xiqueta de la família, davant de l’altar major, presidit per la Mare de Déu dels Desemparats. Com es feia abans del Concili Vaticà II (1962-1965), l’altar estava apegat a la paret, perquè la missa es feia d’esquenes als feligresos (i en llatí). La pobreta decoració es deu, com ja s’ha dit, al saqueig que es feu a principi de la guerra, possiblement a finals del mes de juliol de 1936.

Quant a la imatge de la Mare de Déu, en l’actualitat el nuvolet als peus només s’utilitza en la peanya de les processons, i tampoc és el mateix que veiem ací, es va fer nou fa uns anys.

***

Eixint de l’ermita, home i dona van a pujar a l’elegant cotxe que els durà al banquet. Generalment eren cotxes de lloguer que es contractaven no lluny del barri. En esta foto podem admirar els trages de boda i el ram d’ella, possiblement de flors falses tal com es feia en l’època. El carrer és de terra i afortunadament no estava massa ple de fang.

***

Més fotos despedint als nóvios.

Escola de don Rafael (i Primera Comunió)

La classe de Paco Montesinos en 1967, a l’escola de don Rafael, que és el mestre de la dreta. Són treta-tres xiquets de diferents edats, organitzats per a la foto en quatre files amb l’ajuda de dos banquets. A la fila de darrere i d’esquerra a dreta, Paco reconeix a François, a Vicente, a ell mateix (en quarta posició), i a Torregrosa (el sext) que més tard tindria un bar. És l’hora del “recreo”, i molts dels xiquets encara porten l’entrepà entre mans. L’escola estava al número 90 del carrer de Dalt de la Mar, en un edifici amb pati davant que es manté com estava.

***

Foto escolar a l’escola de don Rafael, 1966.

***

Comunió de Paco Montesinos en l’església de Natzaret. Com es veu, la façana no estava exactament com ara.

***

Paco rep l’estampa de la Comunió de mans del retor de la parròquia en aquell moment, Mn. Miguel Bonilla Martín (germà del conegut Dr. Bonilla), que estigué a Natzaret entre 1964 i 1982.

La platja de Natzaret

A banda dels amiguets del poble, els nombrosos cosins també passaven temps en Natzaret, gaudint de la nostra esplèndida platja. Foto F. García.

***

El germà i uns cosinets de Paco a la platja de Natzaret. Fotos F. García.

***

Foto Derrey

***

***

Pares, germans, l’amic Manolo i sa mare. Estan davant del Merendero Polit. Els trages de bany encara eren molt discrets, tot i que ja havien passat els pitjors anys de “la Moral” (policia del règim), que anaven a cavall vigilant la relació entre homes i dones o la mida dels banyadors. Darrere a la dreta, l’edifici del balneari “Mar Azul”.

***

Carmen treballava fent paelles al restaurant la Ferrera. Paco eixia d’escola, anava allí a dinar, se’n tornava a escola, es banyava a la mar… La segona foto està feta al terrat del restaurant.

El corral de casa

La vida en una casa amb corral gran. Com es pot apreciar, al corral hi havia gàbies a on criaven gallines, conills o titos. També tenien gats i un gosset, i arbres fruitals i moltes plantes. En la foto, cosinetes de Paco. Foto Derrey.

***

Darrere del cowboy, un taller, amb ferramenta, ferros, etc.

***

La dutxa en el llibrell.

***

Foto Derrey

***

Foto Derrey

***

***

   

Carmen i Paco, mare i fill, contra una de les grans palmeres del parc. Foto Derrey.

***

Foto Derrey

***

Parc Sindical.

Activitats al barri

Com a sorpresa, ens trobem una foto de Joan Castaño, pareix que signant el seu llibre Nazaret y sus calles en 1995.

***

Probablement es tracta del dinar per a jubilats de la falla Major-Moraira.

***

Trofeus per algun tipus de competició que no hem pogut comprendre.

Falles

Presentació de la fallera major 1963. Paco diu que era l’únic xiquet que hi havia. Fotos Isidoro.

***

Fotos Isidoro

***

Paco amb el diploma que acredita que era fallero en 1963. Amb ell, Ibáñez, president de la falla. Fotos Isidoro.

***

La falla en el Port (vegeu darrere quin fum més negre!). En aquell moment la falla només era “Falla de Natzaret”, però prompte es diferenciarien les dos falles actuals. 1963. Foto Beteta Hnos.

***

La presentació de les falleres al Canal. Paco Montesinos acompanya a una cosineta.

***

La cort d’honor carregada de ramells de flors en la cercavila abans d’agafar l’autobús per a l’Ofrena. Desfilen pel carrer de Baix de la Mar. La segona podria ser Isabel. Ixe mateix dia li feren un homenatge a Luisa Tamarit, fallera,  practicant del barri i informant en estes fotografies. Luisa ens fa observar que les faldes d’aquells anys eren molt curtes, especialment en comparació amb les actuals.

***

Irene Peñarrocha, al corral de ca Paco Montesinos. El trage negre “de cucaratxa” que vorem en els fallers “s’inventà” en 1954 i es generalitzà a partir de 1964. Pocs anys després començà a caure en desús i actualment només s’utilitza puntualment i d’una manera simbòlica. Fotos Derrey. 1970.

***

Carrer de Dalt de la Mar. De la segona foto, el primer és Toni, el sext Paco Montesinos, el que fa set Pedro…

***

***

Les dos falles de Natzaret, Aras de Alpuente i Major-Moraira, en la zona del refugi (l’actual plaça del Crist).

***

En aquells anys només hi havia una falla, que era, per tant, la “Falla de Natzaret”. Se li posà Major-Moraira quan es va formar la falla Aras de Alpuente. Foto Derrey.

***

Els fallerets seguits d’una banda de música, aproximadament cap a 1967. Desconeixem si la banda encara era la de Natzaret, que després del desastre de la riuada (que es va endur bona part dels instruments) van aguantar un temps en forma de xaranga de deu o dotze músics. Finalment encara es van ajuntar amb els del Port amb l’Ateneu Musical (vore l’entrevista a Simón Fernández publicada en la sección Charlando en la calle del periòdic Natzaret 11, de novembre-desembre de 1983, p. 15). Si no és la de Natzaret podria ser la de La Punta. Foto Derrey.

***

Partit “fadrins contra casats” en les falles de 1975. El saque d’honor el fan les bessones Amparo i Gloria, que ixe anys foren falleres majors.

***

***

1959. Les falleretes pel carrer Major. La xica adulta és Mari Carmen, que porta de la mà a la seua filla Patricia.

***

Els fallers amb el vestit de “cucaratxa” que es va generalitzar durant els anys 60 i 70. Foto Derrey.

***

***

“Libertad para el pueblo”. Falles 1969.

***

Dinar de la falla, la xiqueta era la fallerara major infantil. Estan en un bar a prop de Benimar. Fotos de José Claramunt.

***

***

Abanderada d’una banda de cornetes i tambors. Els anys 70 les xiques van accedir a les bandes, en principi amb faldes curtes i sovint en papers de poc de compromís, com el d’abanderada. Resulta curiós que vagen vestits amb l’uniforme faller negre.

***

Els fallers en la Primera Comunió d’una fallereta. La xica que hi ha davant a la dreta és una de les bessones que hem vist xutant més amunt.

***

Presentació de les falleretes.

***

Xiques de la Bellea del Foc d’Alacant, de visita en Natzaret.

***

La Falla Major-Moraira a l’eixida de l’Ofrena de les Flors a la plaça de la Mare de Déu. El xiquet de davant a l’esquerra és Ramón, nebot de Luisa Tamarit, la Practicant.

***

Paco amb Carmen i Francisco, els seus pares.

***

Cercavila de la falla Major-Moraira. El pare de Paco (a qui hem vist casar-se al principi d’esta col·lecció) s’aficionà molt a la fotografia i des del balcó o des del terrat de l’edifici documentava el pas de la falla pel seu carrer, el carrer de Baix de la Mar. Al fons a l’esquerra.

***

Cavalcada de Nadal de la falla Major-Moraira, desembre de 1979. Entenem que el carret du les cistelles de Nadal que es rifarien per traure algun ingrés per a la falla.

***

Desembre de 1979. La banda de cornetes seguix al carret amb les cistelles de Nadal. A les cases baixes de l’esquerra estava aleshores el casal de la falla.

Festes del Cristo i de la Mare de Déu

Angelets i clavariesses en la festa del Cristo. Darrere pareix que els acompanya una banda (de cornetes?) de la Guàrdia Civil.

***

El xic de la dreta, a qui vorem molt en les pròximes fotos, és Vicente, tradicionalment lligat a la festa de la Mare de Déu però ací també present en la del Cristo.

***

***

***

***

En primer plànol, Carmen Peñarrocha, mare de Paco. Més arrere tornem a vore a Vicente, amb un llacet al coll.

***

Majorettes en la mateixa cercavila.

***

Clavariesses de la Mare de Déu, amb un llacet distintiu. Darrere d’elles va una banda de cornetes i tambors.

***

Vicente, a qui hem vist més amunt, i la seua germana, clavaris en la festa de la Mare de Déu. Vicente, pintor de professió, dorà amb pa d’or la peanya de la Verge.

***

La imatge de Sant Josep en processó pel barri. Durant dos o tres anys, les festeres de la Mare de Déu festejaren també a Sant Josep, pensant en què estava un poc deixat de costat tot i tancar-se les Falles amb el dia dedicat a ell. L’anda és la de la Mare de Déu, que es va utilitzar també per a Sant Josep.

***

Clavaris de la Mare de Déu.

***

Processó de la Mare de Déu.

***

Processó de la Mare de Déu.

***

Peanya amb ramells de flor pera l’ofrena a la Mare de Déu en el dia de la seua festa, portada per quatre clavariesses.

***

Peanya amb ramells de flor pera l’ofrena al Cristo de Natzaret en el dia de la seua festa, portada per quatre clavaris. Darrere, banda de cornetes i tambors. Antonio Sebastián Martins Domingo, “el Portugués”, deia en una entrevista de “Charlando en la calle” que estes bandes valien unes 80.000 pessetes, front als 5 milions que es necessitaven per a una banda de música

***

Carmen i Francisco, clavaris de la Mare de Déu.

***

Tant Vicente (a l’esquerra) com Francisco apareixen indistintament en fotos de la festa del Cristo i de la Mare de Déu. Ací veiem els àngels i el guio de la festa.

***

Probablement Carmen fou clavariessa major de la Mare de Déu, i ací anava acompanyada pel seu home, Francisco. Darrere veiem la resta de clavariesses seguides d’una bandeta o xaranga.

***

***

Regina de les festes del Cristo, 1974.

***

Regina (amb capa roja de vellut) i dames de la festa del Cristo, desfilant cap al Mercat abans de la reforma.

***

***

***

Clavariesses de Mare de Déu en la processó.

***

Pareixen clavariesses de la Mare de Déu, però com vorem en la foto següent…

***

… també pareixen clavaris del Cristo. Vicente estava en la comissió de la Mare de Déu però també estava en este grupet del Cristo. Ens resulta complicat atribuir cada imatge a una festa concreta. Ací hem reconegut a Vicente, davant a Pepito, a continuació a Vicentica i a l’altra punta a Carmen, mare del nostre informant.

Cavalcada

Juny de 1981: a cavall del carro, Luisa, de la família dels Portuguesos. És una cavalcada de la festa de la Mare de Déu. Abans es llogaven els carros, però actualment el cost resulta excessiu i no es fa res.

***

Juny de 1981

***

Juny de 1981

***

Juny de 1981. Vicente i dreta darrere Amparo.

***

Juny de 1981. María Luisa (davant) i una amiga.

***

***

*